![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b3/Louvres-anitiquites-egyptiennes-p1010872.jpg/640px-Louvres-anitiquites-egyptiennes-p1010872.jpg&w=640&q=50)
Escribes de l'antic Egipte
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els escribes de l'antic Egipte eren els encarregats d'inscriure, classificar, comptabilitzar i copiar, utilitzant diversos tipus d'escriptura, com la hieràtica o demòtica, que permetia escriure ràpidament, amb l'ajuda d'un càlam en papir o òstraca.
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b3/Louvres-anitiquites-egyptiennes-p1010872.jpg/640px-Louvres-anitiquites-egyptiennes-p1010872.jpg)
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e6/Hieratic_ostracon_with_three_columns_of_accounts_MET_bb26.3.168.jpg/640px-Hieratic_ostracon_with_three_columns_of_accounts_MET_bb26.3.168.jpg)
La paraula escriba prové del llatí: scriba, que significa 'escrivà, copista',[1] en hebreu so-fér i en grec gram-matéus. Aquesta casta durà molts anys des del primer faraó que fou Narmer (3.050 a.C.) fins a l'última faraona Cleòpatra (51 al 30 a.C.).
Les necessitats de la vida quotidiana i les demandes cada vegada més elevades de l'Estat faraònic varen rellevar la figura de l'escriba. Els escribes pertanyien a una casta especial: el bon funcionament de l'Estat hi reposava essencialment. Administradors, comptables, literats o escrivans públics, aquests mestres del càlcul i l'escriptura eren omnipresents. Treballaven en tots els departaments de l'administració. Uns aribaven fins i tot a ser escribes reials que dominaven l'administració central.
En un inici, els escribes eren escollits entre aquells privilegiats que havien estat formats en l'entorn de la família reial. Al final de l'Antic Imperi, el desenvolupament de l'administració comportà l'aparició d'una casta d'escribes. Els càrrecs es transmetien, generalment, de pares a fills. El pàpir conegut com De L'ensenyament de Khety o La sàtira dels oficis[2] parla d'aquest com a un ofici noble.[3] Formaven part de l'elit i això els donava privilegis com avantatges fiscals o evitar reclutaments, en general, una millor qualitat de vida, un respecte i una gran consideració. Els devem bona part de la informació i del coneixement que tenim sobre l'Antic Egipte.
Eren molts els pares de família que consideraven que per als seus fills «no hi havia treball més bonic que el d'escriba». Educats en una Casa de la vida, que depenia d'un temple o palau, els escribes aprenents estudiaven, dels cinc anys als disset anys, escriptura jeroglífica i hieràtica, gramàtica i textos clàssics, a més d'aprendre Dret, idiomes, història, geografia i comptabilitat.
En l'organització de la societat es trobaven per sota del faraó i de la família reial, seguidament dels sacerdots i a continuació els funcionaris i cossos administratius. La seva labor era tan rellevant dins l'Estat que varen tenir una relació molt estreta amb alts dirigents, fet que fa que aquesta categoria social era de les considerades més altes. El faraó normalment no sabia llegir ni escriure, però era considerat el primer escriba per la seva condició divina, seguit per l'escriba real o l'escriba dels arxius reals.
Els escribes, abans de començar a treballar, deien una pregària a Dyehuty (Thot), el seu patró.