Escíatos

Escíatos^[1] (grec: Σκιάθος, Skiáthos) és una illa de Grècia a la mar Egea, just enfront de la punta sud-est de Magnèsia (Tessàlia) i forma part de les illes Espòrades. La ciutat principal es diu també Escíatos, a la costa oriental, i ja existia a l'època clàssica si bé no exactament al mateix emplaçament; la ciutat moderna té un bon port i no es va establir fins al 1829.

Escíatos

Localització
39° 10′ 08″ N, 23° 27′ 24″ E
Estat	Grècia
Administració descentralitzada	administració descentralitzada de Tessàlia i Grècia Central
Regió	Regió de Tessàlia
Unitat perifèrica	Sporades Regional Unit (en)
Municipi	Skiathos Municipality (en)
Geografia
Part de	Espòrades Septentrionals
Superfície	49,898 km²
Banyat per	mar Egea
Altitud	433 m
Identificador descriptiu
Codi postal	37002
Fus horari	UTC+02:00, hora estàndard UTC+03:00, horari d'estiu
Lloc web	skiathos.gov.gr

Port d'Escíatos

Història

Bourtzi de Escíatos

Segons els Iambes al Rei Nicomedes, l'illa va ser colonitzada pels pelasgs de Tràcia i després per gent de Calcis (Eubea). Tenia dues ciutats, una anomenada Escíatos i l'altra de nom desconegut. En parlen Estrabó i Claudi Ptolemeu.

Durant la invasió persa de Grècia, les guerres mèdiques, els atenencs i els seus aliats van estacionar temporalment la flota en aquesta illa i els perses també, i Heròdot menciona el lloc amb freqüència. Després es va incorporar com a membre de la Lliga de Delos i devia ser ja una ciutat petita perquè només pagava un petit tribut de 200 dracmes a l'any. La ciutat va ser destruïda per Filip V de Macedònia cap a l'any 200 aC per impedir la seva caiguda en mans d'Àtal I de Pèrgam i dels romans, segons Titus Livi. Al segle i aC s'havia convertit en un niu de pirates, diu Apià. Marc Antoni la va donar als atenencs circa l'any 38 aC.

La seva major producció era el vi; a la seva costa es pescava un peix anomenat κεστρεύς (kestreús), segons Ateneu de Nàucratis.^[2]

Referències

1. Heròdot, 2010, p. 133.
2. Smith, William (ed.). «Sciathus». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 17 gener 2021].

Bibliografia

• Heròdot. Història. Llibre VII. Fundació Bernat Metge, 2010. ISBN 9788498591460.