Ernst Leonard Lindelöf

Ernst Leonard Lindelöf (Hèlsinki, 7 de març de 1870 - Hèlsinki, 4 de juny de 1946) va ser un matemàtic finès.

Ernst Leonard Lindelöf

Biografia
Naixement	7 març 1870 Hèlsinki (Finlàndia)
Mort	4 juny 1946 (76 anys) Hèlsinki (Finlàndia)
Sepultura	cementiri de Hietaniemi, 16-3-15 60° 10′ 10″ N, 24° 55′ 04″ E
Formació	Universitat de Hèlsinki Universitat de Göttingen
Tesi acadèmica	Sur les systèmes complets et le calcul des invariants différentiels des groupes continus finis  (1893 )
Director de tesi	Hjalmar Mellin
Activitat
Camp de treball	Topologia
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat, topòleg, escriptor de no-ficció
Ocupador	Universitat de Hèlsinki (1896–1938)
Membre de	Reial Acadèmia Sueca de Ciències Societat Científica de Finlàndia Acadèmia Prussiana de les Ciències
Alumnes	Lars Ahlfors
Obra
Obres destacables principi de Phragmén-Lindêlöf Espai de Lindelöf teorema de Picard-Lindelöf Hipòtesi de Lindelöf teorema de Lindelöf
Estudiant doctoral	Pekka Myrberg, Lars Ahlfors, Gunnar af Hällström, Felix Iversen, Gustaf Järnefelt, Ensio Kivikoski, Frithiof Nevanlinna, Rolf Nevanlinna, E. J. Nyström, Nils Johan Pipping, Kalle Aukusti Poukka, Kalle Väisälä, Vilho Väisälä, Nils Johan Pipping, Gunnar af Hällström, Elias Aukusti Hintikka (en) , Johan Helo (en) , Ralf Josef Backlund (en) , Ensio Kivikoski i Tord Lindblad
Família
Pare	Lorenz Leonard Lindelöf
Germans	Uno Lorenz Lindelöf Carl Lindelöf
Premis
(1940)  Gran creu de l'orde de la Rosa Blanca (1910)  Orde de santa Anna de tercera classe (1907)  Cavaller de l'Orde de l'Estrella Polar

Vida i obra

Lindelöf era fill del professor de matemàtiques de la universitat d'Helsinki Leonard Lorenz Lindelöf.^[1] Ell mateix va estudiar en aquesta universitat en la qual es va graduar el 1893, passant a ser docent a continuació, quan Hèlsinki encara formava part de l'Imperi Rus. El 1895 va obtenir el doctorat sota la direcció de Hjalmar Mellin i el 1901 va fer ampliació d'estudis a la universitat de Göttingen.^[2] A partir de 1902 va ser professor titular de matemàtiques de la universitat d'Helsinki, fins que es va retirar el 1938.

Lindelöf és considerat com el pare de les matemàtiques a Finlàndia,^[3], ja que va ser un docent entusiasta (dirigint nombroses tesis doctorals), un notable investigador (publicant una quarantena d'articles)^[4] i un destacable divulgador que va importants llibres de text com el seu tractat sobre el càlcul diferencial i integral i les seves aplicacions, publicat en quatre volums entre 1920 i 1946.

Des de 1907 va ser membre del comitè de redacció d'Acta Mathematica i va rebre doctorats honoris causa de diverses universitats escandinaves.^[5]

Referències

1. Abell i Braselton, 2018, p. 27.
2. Chang, 2011, p. 266.
3. Albers, 2011, p. 4.
4. Myrberg, 1947, p. ii-iv.
5. Myrberg, 1947, p. ii.

Bibliografia

• Abell, Martha L.; Braselton, James P. Introductory Differential Equations (en (anglès)). Academic Press, 2018. ISBN 978-0-12-814498-5.
• Albers, Donald J. «One: Lars V. Ahlfors». A: Donald J. Albers, Gerald L. Alexanderson (eds.). Fascinating Mathematical People: Interviews and Memoirs (en (anglès)). Princeton University Press, 2011, p. 1-16. ISBN 978-0-691-14829-8.
• Backlund, R.J. «Ernst Lindelöf» (en suec). Scandinavian Actuarial Journal, Vol. 1946, Num. 1, 1946, pàg. 115. DOI: 10.1080/03461238.1946.10419633. ISSN: 0346-1238.
• Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en (anglès)). World Scientific, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1.
• Myrberg, P.J. «Ernst Lindelöf in memoriam» (en francès). Acta Mathematica, Vol. 79, 1947, pàg. i-iv. DOI: 10.1007/BF02404690. ISSN: 0001-5962.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ernst Leonard Lindelöf» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
• Oettel, Herbert. «Lindelöf, Ernst Leonhard». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 18 juliol 2019]. (anglès)