Ernest Lluís I de Saxònia-Meiningen
From Wikipedia, the free encyclopedia
Ernest Lluís I de Saxònia-Meiningen, en alemany Ernst Ludwig I. von Sachsen-Meiningen, (castell de Friedenstein, Gotha, 7 d'octubre de 1672 - Meiningen, 24 de novembre de 1724) fou duc de Saxònia-Meiningen. Era el fill gran del duc Bernat I de Saxònia-Meiningen (1649-1706) i de Maria Hedwig de Hessen-Damstadt (1647-1680).
Nom original | (de) Ernst Ludwig I. von Sachsen-Meiningen |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 7 octubre 1672 Gotha (Alemanya) |
Mort | 24 novembre 1724 (52 anys) Meiningen (Alemanya) |
Religió | Luteranisme |
Altres | |
Títol | Duc (1706–1724) Duc |
Família | Ducat de Saxònia-Meiningen |
Cònjuge | Elisabet Sofia de Brandenburg (1714–1724) Dorotea de Saxònia-Gotha (1704–1713) |
Fills | Ernest-Louis II de Saxe-Meiningen () Dorotea de Saxònia-Gotha Joseph Bernard de Saxe-Meiningen () Dorotea de Saxònia-Gotha Charles-Frédéric de Saxe-Meiningen () Dorotea de Saxònia-Gotha Lluïsa Dorotea de Saxònia-Meiningen () Dorotea de Saxònia-Gotha Friedrich August von Sachsen-Meiningen () Dorotea de Saxònia-Gotha |
Pares | Bernat I de Saxònia-Meiningen i Maria Hedwig de Hessen-Darmstadt |
Germans | Élisabeth de Saxe-Meiningen Antoni Ulric de Saxònia-Meiningen Frédéric-Guillaume de Saxe-Meiningen Wilhelmine Luise von Sachsen-Meiningen |
Ernest LLuís es va graduar a l'Acadèmia Militar de Wolfenbüttel. El 1689 va participar en la guerra contra França i també va tenir un paper important en la presa de la ciutadella de Landau, el 1695. Ja com a duc, la seva gestió política va ser més aviat poc eficaç, obsessionat per altres interessos de tipus religiós i cultural.
Després de la mort del seu pare el 1706, Ernest Lluís va heretar el ducat de Saxònia-Meiningen, conjuntament amb els seus germans, Frederic Guillem de Saxònia-Meiningen i Antoni Ulric de Saxònia-Meiningen. El seu pare, en el testament, havia estipulat que no es dividiria el ducat i que aquest seria regit de forma conjunta pels seus fills.
Com a germà gran, Ernest Lluís es va esforçar a restablir la seva supremacia al capdavant del ducat. Així, va signar un contracte amb els seus germans, per tal que amb determinats incentius com a contrapartida deixessin el govern del ducat a les seves mans. Malgrat aquesta introducció de la primogenitura, els seus germans van aconseguir governar de nou després de la seva mort, en qualitat de tutors dels seus fills.