Ermita de la Mare de Déu de l'Horta d'Ademús

L'Ermita de la Mare de Déu de l'Horta està situada a la vora del riu Túria baixant cap al barri de "El Molino", a la part baixa de la vila d'Ademús, al Racó d'Ademús.

Infotaula edifici Ermita de la Mare de Déu de l'Horta d'Ademús
Dades
Tipus	Eremitori i església
Part de	Annex:bens de rellevància local de la província de València
Construcció	segle xiv
Característiques
Estat d'ús	Restaurada en 2006[1]
Estil arquitectònic	romànic-gòtic
Material	pedra i tapial
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Ademús
Localització	Barri d'El Molino
40° 03′ 54″ N, 1° 17′ 03″ O
Bé immoble de rellevància local
Identificador	46.09.001-002

Història

Destacada joia del patrimoni artístic valencià. Segons la tradició, va ser Jaume I el Conqueridor qui va erigir aquesta ermita al segle xiii, després de la conquesta del territori, i a la qual donà el seu estendard amb la imatge de la Mare de Déu.

La seva situació privilegiada, entre el riu i el Camí Reial d'Aragó, va fer d'aquest santuari un lloc molt popular. Al llarg dels segles, doncs, va ser ampliat el seu espai, fins al segle xviii, amb la Capella de Sant Antoni de Pádua.

Antigament tenia l'antic Fossar de l'Horta y l'ermita era seu d'una de les confraries més antigues del Racó, la Confraria de la Mare de Déu de l'Horta, fundada al segle xiv.^[2]

Descripció

Destaquen a l'interior les tres naus amb arcades gòtiques, les dues capelles laterals de la capçalera (panteons familiars de dues famílies importants al segle XVI: els Visiedo i els Fernández de Árguedas), la capella major, amb cúpula sobre petxines i esgrafiats, resultant d'una ampliació a la segona meitat del segle xvii i la capella de sant Antoni de Pàdua del segle xviii. Del segle xv és la pintura mural de Maria Magdalena, recentment descoberta i restaurada.^[3]

Al portal d'entrada hi ha una inscripció moderna en hebreu que es pot transliterar com:

Mes jo, per l'abundància de la teva gràcia, entraré a casa teva, em postraré en el teu Temple Sant, en el teu amor^[4]

Patrimoni moble

El ric patrimoni moble del passat avui ha desaparegut, com ara el retaule de Sant Joan Baptiste obra de finals del segle xv, de l'escola del Mestre Perea.^[5] L'única resta antiga és la taula de gòtic flamenc anomenada Mare de Déu de la Llet amb donant,^[6] pintada per Bertomeu Baró cap a l'any 1460; actualment es troba a la sagristia de l'arxiprestal. També es conserva una talla d'Esteve Edo.

Referències

1. Eslava Blasco, Raúl «Las pinturas góticas de la ermita de Nuestra Señora de la Huerta de Ademuz» (en castellà). Ababol, nº 47, Tardor 2006, p.18. Arxivat de l'original el 2016-03-03 [Consulta: 11 febrer 2009].
2. Font: Raúl Eslava Blasco, Los usos mortuorios en el Rincón de Ademuz durante los siglos XVII y XVIII, a la revista ABABOL, nº 27, any 2001 Arxivat 2015-02-16 a Wayback Machine.
3. Font: Raúl Eslava Blasco, La pintura mural de María Magdalena en la ermita de la Huerta de Ademuz, a la revista ABABOL, nº 47, any 2006 Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
4. Segons la Casa de Jacob de Toledo
5. Font: Raúl Eslava Blasco, El retablo de san Juan Bautista de la ermita de la Virgen de la Huerta de Ademuz, a la revista ABABOL, nº 25, any 2001
6. Font: Raúl Eslava Blasco, La Virgen de la Leche con donante de Bertomeu Baró de Ademuz, a la revista ABABOL, nº 19, any 1999^{[Enllaç no actiu]}

Bibliografia

• Eslava Blasco, Raúl: Una mirada al patrimoni (Vol. I): “El Racó d'Ademús”. Pp. 50-79. ISBN 978-84-7795-757-7. València, 2016. En La Diputació Provincial de València i el patrimoni cultural. Quinze anys d'història (1999-2014). Edició de la Diputació de València y la Cátedra UNESCO Forum Universitat i Patrimoni de la Universitat Politècnica de València. Dos volums. València, 2016. ISBN 978-84-7795-756-0
• Eslava Blasco, Raúl: Ademuz y su patrimonio histórico-artístico. Ademuz, 2007 (castellà) ISBN 978-84-606-4251-0
• Eslava Blasco, Raúl: "La ermita de la Virgen de la Huerta de Ademuz y su evolución a través del tiempo" Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine., a la revista ABABOL, nº 5. Pp. 18-24. Ademús, 1996 (castellà)