Erie (grup humà)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els erie (també erieehronon, eriechronon, riquéronon, erielhonan, eriez, nation du chat) eren un poble amerindi dels Estats Units que històricament vivia al marge sud del llac Erie. Era un grup que parlava una llengua iroquesa (erie), vivien a l'actual oest de Nova York, nord-oest de Pennsilvània, i nord d'Ohio. Van ser delmats per la guerra amb el veïns iroquesos al segle xvii per ajudar els Hurons, enemics dels iroquesos. Els erie van ser absorbits per altres tribus iroqueses, en particular els seneca, i va perdre gradualment la seva identitat independent. Els llogarets van ser cremats com a lliçó per a aquells que s'atrevien a oposar-se als iroquesos.
Els noms Erie i Eriez són formes abreujades d'Erielhonan, que vol dir "cua llarga." Els Erielhonan també eren anomenats el poble "Gat" o "Ós Rentador". Vivien en cases llargues multifamiliars en viles envoltades en palissades. Plantaven les Tres Germanes: varietats de dacsa, fesols, i carbassa, durant la temporada d'estiu. A l'hivern, els membres de la tribu vivien de les collites emmagatzemades i dels animals capturats en les caceres. La paraula Erie significa "gat" i "llarga cua", donat a la gent de la tribu un nom pels seus esperits felins.