Enriqueta Sèculi i Bastida (Barcelona, 1897 – Barcelona, 1976) va ser una pedagoga, dirigent esportiva, feminista i escriptora catalana.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1897  Barcelona |
| Mort | 1976 (78/79 anys) Barcelona |
| Residència | Barcelona París Medellín |
| Activitat | |
| Ocupació | pedagoga, dirigent esportiva, escriptora |
| Ocupador | La Bonne Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana |
| Membre de | |
Professora de l'Acadèmia Miralles de Sabadell, l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona de Barcelona i de la Federació Sindical d'Obreres,[2] fou una de les fundadores, juntament amb Teresa i Josefina Torrents, del Club Femení d'Esports l'octubre de 1928. Va ser la primera secretària de l'entitat i se la considera una de les figures clau dels primers anys del club.[3] En la Junta General de gener de 1930 va proposar el canvi de nom de l'entitat afegint la "i" (Club Femení i d'Esports) per ampliar-ne l'abast cultural i social.[4]
A principis dels anys trenta va ocupar la secretaria de la Comissió Permanent de Dames de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana.[5] El 14 de juny de 1931 va ser una de les fundadores, juntament amb Aurora Bertrana entre d'altres, del Lyceum Club de Barcelona, d'on també va ser secretària.[6][5] Va ser integrant (i membre fundadora) de la Secció Femenina de Palestra,[7] de la Lliga Femenina Catalana per la Pau i la Llibertat i del Front Únic Femení Esquerrista de Catalunya.[8] El 1934 també va adherir-se al Secretariat Femení Català del Congrés Mundial de Dones.[5]
Després de l'inici de la Guerra Civil, Enriqueta Sèculi, a causa del seu clar posicionament feminista, catalanista i d'esquerres, va haver de fugir traslladant-se a París, on es va assabentar que una escola colombiana estava buscant una nova directora, i s'hi va presentar. El 1937 va ser contractada pel govern colombià i uns mesos després ocupava el càrrec a l'escola Normal de Señoritas de Medellín que, posteriorment, canviaria el nom a Instituto Central Femenino. Enriqueta Sèculi va intentar fer canvis importants tant en la visió esportiva com social de l'escola, però, a causa del conservadorisme social a Medellín i a la persecució que va patir per part de l'església colombiana per les seves posicions progressistes, el ministeri la va obligar a renunciar al càrrec.[5]
Com a homenatge pòstum, l'Ajuntament de Barcelona li dedicà l'any 2010 uns jardins que porten el seu nom.[9][10]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
