Enginyeria física
branca de l'enginyeria que busca adaptar tecnologies noves i existents a processos industrials / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'enginyeria física és la branca de l'enginyeria que busca assimilar i adaptar tecnologies noves i existents a processos industrials. Està orientada a generar, a través de la recerca aplicada, el desenvolupament de tecnologies alternatives per a usos industrials, mitjançant la formulació teòrica abstracta dels fenòmens físics que involucren un projecte.
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c8/Luz77.jpg/220px-Luz77.jpg)
Aquesta enginyeria estudia tots els fenòmens naturals com a tals, com correspon a una ciència, però alhora busca portar a la pràctica, en forma dinàmica, tots els seus conceptes teòrics i experimentals. Una característica fonamental de l'enginyer físic és la seva capacitat de disseny, disciplina i innovació; permetent disposar dels seus coneixements físico-matemàtics en projectes que involucren branques diverses de la física clàssica i la moderna, adaptant-les a finalitats pràctiques,[1] el que li atorga un avantatge sobre les altres enginyeries en les quals només s'adquireix una certa especialització.
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b7/Lhcm_muones.jpg)
L'enginyer físic està preparat per treballar en el camp del desenvolupament tecnològic. Aquesta especialització, en general, pot ser caracteritzada per les aplicacions de procediments físics multidisciplinaris i sovint especialitzats a problemes tècnics de la més variada índole. Com a conclusió, l'enginyer físic juga un rol fonamental en l'avanç tecnològic d'importància actual.