Emissora mòbil
From Wikipedia, the free encyclopedia
El terme emissora mòbil, transceptor mòbil o ràdio mòbil es refereix a sistemes i dispositius de comunicacions sense fils basats en radiofreqüències, on el camí de les comunicacions és variable en qualsevol entorn. Hi ha diferents punts de vista sobre el que constitueix aquest terme. Degut a termes de llicència, als Estats Units en emissores mòbils s'hi poden incloure també equipaments que poden ser portats a mà i no només instal·lats en vehicles. El terme radiophone (radiotelèfon) és un terme utilitzar antigament, ara és obsolet.[1]
Un venedor o un taller de reparació d'emissores entendrà que la paraula emissora mòbil significa un transmissor-receptor (transceptor) utilitzat per a comunicacions des d'un vehicle. Les emissores mòbils es munten en un vehicle de motor generalment amb el micròfon i el panell de control a l'abast del conductor.
Les emissores mòbils poden ser muntades en aeronaus (emissora aeronàutica), a bord d'un vaixell (emissora marítima), en motocicletes o en locomotores ferroviàries. L'alimentació pot variar en cada instal·lació. Per exemple, una emissora mòbil en una locomotora funcionaria amb alimentació de CC (corrent continu) de 72 o 30 volts. En canvi,un vaixell gran amb corrent altern a bord podria tenir una estació base estàndard de sobretaula de corrent altern muntat en el pont del vaixell.