Elèctrode estàndard d'hidrogen
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un elèctrode estàndard d'hidrogen o elèctrode normal d'hidrogen és un elèctrode redox que forma la base de la taula de potencials estàndards de reducció. El seu potencial absolut s'estima en 4.44 ± 0,02-25 °C, però per realitzar una base de comparació amb qualsevol altra reacció electrolítica, el potencial electrolític de l'hidrogen (L0) es fixa com a 0 en totes les temperatures.[1]
Els potencials de qualsevol altre elèctrode es compara amb l'estàndard a la mateixa temperatura.
L'elèctrode d'hidrogen es basa en la semicel·la redox:
- 2H + (aq)+2e - → H 2 (g)
Aquesta reacció d'oxidació-reducció ocorre en un elèctrode de platí.
L'elèctrode és submergit en una solució àcida i es bombeja hidrogen gasós a través d'ell. La concentració de formes oxidades i reduïdes es manté com una unitat. Això implica que la pressió d'hidrogen gasós és igual a 1 bar i la concentració d'hidrogen en la solució és 1 mol.
L'equació de Nernst es desenvolupa així:
o
on:
- a H+ és l'activitat dels ions d'hidrogen, a H+ = f H + C H + /C 0
- p H 2 és la pressió parcial de l'hidrogen gasós, en pascals, Pa
- N és la constant universal dels gasos ideals
- T és la temperatura, en kèlvins.
- F és la constant de Faraday (càrrega per mol d'electrons), igual a 9.6485309 * 10 4 C mol -1
- p 0 és la pressió estàndard 10 5 a Pa