pintor català From Wikipedia, the free encyclopedia
Eliseu Meifrèn i Roig (Barcelona, 28 de desembre de 1857[1] – ibid., 5 de febrer de 1940) va ser un pintor català que va viure de ple l'etapa del modernisme, tot i que a la seva obra és més marcada la influència de l'impressionisme francès.
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Eliseo Meifrén y Roig 24 desembre 1857 Barcelona |
Mort | 5 febrer 1940 (82 anys) Barcelona |
Sepultura | cementiri del Poblenou |
Nacionalitat | Catalunya |
Formació | Escola de la Llotja |
Activitat | |
Lloc de treball | França Estats Units d'Amèrica |
Ocupació | pintor |
Art | pintura |
Gènere | Sardana |
Moviment | Modernisme català |
Influències | Escola d'Olot, Escola de Sitges |
Obra | |
Obres destacables El Marne | |
Nascut en el si d'una família burgesa, començà els estudis de medicina per a seguir els passos del seu pare Josep Meifrèn Alfares, dentista de professió, nascut a Canet. En acabar el primer curs, però, els abandonà per a poder dedicar-se totalment a la seva vocació artística. Així doncs, el 1875 es matriculà a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, més coneguda com a Escola de la Llotja, on fou deixeble d'Antoni Caba i Ramon Martí Alsina. Completà la seva formació a París on, amb els pintors Ramon Casas i Santiago Rusiñol, anà allunyant el seu pintar dels academicismes i acostant-lo a la manera de fer dels impressionistes, per exemple pintant à plein air.
Més endavant tornà a Barcelona i s'hi estigué un temps. El 1880 realitzà la seva primera exposició, a la Sala Parés, i el 1882 participava en la primera exposició de l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.[2] L'any 1883 va contraure matrimoni amb Dolors Pajarín Valls, amb qui tingué tres fills. Els anys següents continuà anant a París i alternant estades en aquesta ciutat i a Barcelona. A Paris hi realitzava dibuixos i aquarel·les que representaven la vida urbana i els cafès i que sovint eren elogiades quan s'exposaven. Meifrèn forma part d'aquella generació insatisfeta que, en paraules de C. Baños, «tenían el pensamiento en París y el corazón en Barcelona y, deslumbrados por el arte parisino y el impresionismo, lo cultivaron».[3]
Més endavant, durant la dècada dels noranta, com que viatjà molt i exposà el seu treball a diverses ciutats d'Europa i Amèrica,[4] es va anar fent una fama d'artista cosmopolita i aventurer i va anar creixent el seu prestigi gràcies al fet que les seves obres van arribar a ser àmpliament conegudes i que va obtenir nombrosos premis.[5] Va estar a Chicago el 1893, a Brussel·les el 1910, a Montevideo i Buenos Aires el 1910, a Amsterdam el 1912 i a San Francisco el 1915, on creà i exposà la seva obra. Després d'aquests anys de dinàmica activitat, el 1917[6] tornà a Barcelona, on sempre havia residit la seva muller, i Meifrèn hi convisqué fins que el 1924 en va restar vidu. No gaire temps després es tornà a casar i s'establí amb la seva segona esposa a Mallorca, on fou professor de l'Escola de Belles Arts, fins a l'inici de la Segona Guerra Mundial que tornen a Barcelona. Meifrèn hi morí el febrer de 1940.
Els inicis de Meifrèn en la pintura coincidiren amb els epílegs del realisme i el naturalisme tot i que és conegut sobretot com a pintor de marines i paisatges, fets amb pinzellades soltes i en tons amables. Per exemple trobem Paisatge amb tolls (c.1884), que forma part del fons de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer Ara bé la seva obra és tan àmplia que es distingeixen tres moments clars on el seu art canvia degut a les influències coetànies que adopta. El primer moment abasta des del seu aprenentatge a l'Escola de Llotja fins als seus viatges a París (1875 – 1890), després hi ha un moment d'estabilitat on la seva obra és més madura i que abasta el canvi de segle (1890 – 1905), finalment un últim moment que abasta l'època dels seus viatges pel món fins a la seva estada a Mallorca (1905 – 1939).
Entre les seves obres poden citar-se Gent de mar i El Marne (circa 1932),[11] tot i que potser la més coneguda per la seva recent restauració és El port de Barcelona. La seva obra va influir en pintors com Segundo Matilla.
A l'hora d'analitzar quins moviments artístics o personatges van calar en l'artista deixant petjada en el seu treball hem de destacar com ja s'ha dit anteriorment l'impressionisme francès[12] i el paisatgisme.[13] Ara bé pel que fa a un àmbit més local, també trobem grups artístics i personatges amb els quals es relacionà, concretament destaquen dos centres productius d'Espanya: Catalunya i València. A tots dos llocs va entrar en contacte amb diferents formes de treballar i de tractar la pintura dels que Meifrèn adoptà para si allò que més li cridà l'atenció o li va semblar millor per a les seves necessitats artístiques.
Aquests són alguns dels exemples més característics però n'hi ha d'altres a la inversa, és a dir, artistes que van veure l'obra de Meifrèn i la van fer seva en alguns aspectes. És el cas de Beruete[16] que fou el renovador de la llum i el color en la pintura madrilenya, algunes obres com les que giren entorn l'aigua tractada com superfície receptora de reflexos coincideixen amb els treballats i preferits per Meifrèn. Altres artistes com Darío de Regoyos amb una visió lírica cap al paisatge del nord de la península des d'Astúries fins a Catalunya amb solucions tècniques properes a l'impressionisme, o Ignacio Zuloaga, seduït per l'amplitud de les terres castellanes, Navarra i Aragó, territoris secs als que acompanya sempre d'uns núvols de forta expressivitat semblants als de Meifrèn.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.