![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/92/SophieElisabethMecklenburgBuno.jpg/640px-SophieElisabethMecklenburgBuno.jpg&w=640&q=50)
Elisabet Sofia de Mecklenburg
From Wikipedia, the free encyclopedia
Elisabet Sofia de Mecklenburg (en alemany Elisabeth Sophie von Mecklenburg) va néixer a Güstrow (Alemanya) el 20 d'agost de 1613 i va morir a Luchow el 2 de juliol de 1676. Era una noble alemanya i compositora barroca, la filla gran de Joan Albert II de Mecklenburg (1590-1636) i de Margarida Elisabet de Mecklenburg (1584-1616).
![]() ![]() | |
Nom original | (de) Elisabeth Sophie von Mecklenburg ![]() |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 20 agost 1613 ![]() Güstrow ![]() |
Mort | 12 juliol 1680 ![]() Lüneburg ![]() |
Sepultura | Marienkirche (en) ![]() ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Poesia ![]() |
Ocupació | poetessa, compositora, escriptora ![]() |
Moviment | Música barroca ![]() |
Altres | |
Títol | Duquessa Duquessa ![]() |
Família | Casa de Mecklemburg ![]() |
Cònjuge | August de Brunsvic-Lüneburg (1635, 1635–1666) ![]() |
Fills | Ferran Albert I de Brunsvic-Lüneburg, Marie Elisabeth of Brunswick-Wolfenbüttel (en) ![]() ![]() ![]() |
Pares | Joan Albert II de Mecklenburg ![]() ![]() |
Germans | Gustau Adolf de Mecklenburg-Güstrow i Christine Margarete von Mecklenburg-Schwerin ![]() |
![]() ![]() |
En morir la seva mare quan només tenia tres anys, la seva educació va ser encomanada a les seves madrastres Elisabet de Hessen-Kassel primer i Elionor Maria d'Anhalt-Bernburg després. Gràcies a la relació del seu pare amb el compositor Heinrich Schütz, Elisabet Sofia va interessar-se tant per la literatura com per la música. Va estudiar a l'Académie des Loyales.
Al final de la Guerra dels Trenta Anys es traslladà a viure amb la família a Wolfenbütten, on va mantenir una estreta relació amb Heinrich Schütz en relació a les millores que volia introduir en l'orquestra de la Cort, i amb qui va col·laborar en la composició de diverses àries.
El 1642 va compondre diversos diàlegs, amb música per a quatre veus blanques, representant els horrors de la guerra, la fam, la pobresa, la injustícia i la mort. Aquestes composiciones constitueixen el nucli central de la seva producció com a compositora. El 1650 va musicar textos propis amb motiu de l'anniversari del seu marit, una simfonia i un cor angèlic. El 1651 va publicar Vinetum evangelicum, Evangelische Weinberg, que podria ser la primera peça musical publicada per una dona a Alemanya. Es conserven dues de les seves obres dramàtiques: Friedens Sieg (Brunsic, 1642) i Freudensdarstellung Glückwünschende (Lüneburg, 1652).