Eleccions presidencials ucraïneses de 2004
From Wikipedia, the free encyclopedia
Les Eleccions presidencials ucraïneses de 2004 es van dur a terme entre el 21 de novembre i el 26 de desembre de 2004. Van ser les quartes eleccions presidencials a Ucraïna després de la seva independència de la Unió Soviètica. La segona volta de les eleccions va ser objecte de controvèrsia entre el líder de l'oposició Víktor Iúsxenko i el primer ministre Víktor Ianukòvitx del Partit de les Regions. Les eleccions es van dur a terme en una atmosfera política molt carregada, amb acusacions de parcialitat dels mitjans, la intimidació dels votants i un enverinament del candidat Iúsxenko, qui va confirmar més tard ser objecte d'enverinament per dioxines.[1]
Eleccions presidencials ucraïneses de 2004 | ||||
---|---|---|---|---|
31 d'octubre, 21 de novembre i 26 de desembre de 2004 | ||||
Candidat | Víktor Iúsxenko | Víktor Ianukòvitx | ||
Candidatura | NSNU/НCНУ | PR/ПP | ||
Vots | 15.115.712 | 12.848.528 | ||
Percentatge | 51,99% | 44,20% | ||
Resultats de desembre. taronja i blau denoten els districtes on Iúsxenko i Ianukòvitx respectivament van guanyar. | ||||
President d'Ucraïna en funcions | ||||
‹ 1999 2010 › |
Segons la legislació electoral d'Ucraïna, s'utilitza un sistema de dues voltes en el qual un candidat ha d'obtenir la majoria (50% o més) dels vots emesos per a ser elegit President d'Ucraïna. A la primera volta, que es va celebrar el 31 d'octubre de 2004. Com que cap candidat havia obtingut un 50% o més dels vots emesos, es va dur a terme una segona volta de votació entre els dos candidats de major votació, Víktor Iúsxenko i Víktor Ianukòvitx, el 21 de novembre. Segons els resultats oficials anunciats per la Comissió Electoral Central el 23 de novembre, la segona volta de les eleccions va ser guanyada per Víktor Ianukòvitx. Els resultats electorals van ser impugnats per Víktor Iúsxenko i els seus partidaris amb molts observadors internacionals al·legant que les eleccions havien estat falsejades.[2][3]
Els esdeveniments posteriors van desembocar en una crisi política a Ucraïna, amb massives manifestacions pacífiques, l'anomenada Revolució Taronja i va reclamar per una nova votació de la segona ronda de les eleccions. El Tribunal Suprem d'Ucraïna va anul·lar els resultats oficials i va ordenar la repetició de la segona volta de votació.[2][3]
La segona volta es va celebrar el 26 de desembre. Víktor Iúsxenko va ser declarat guanyador amb 52 per cent de la votació, mentre que Ianukòvitx va obtenir el 44 per cent. Els observadors internacionals van informar que el desenvolupament i el recompte de la nova votació es podia considerar més justa que les votacions anteriors.[2][3]