Eleccions presidencials de Mongòlia de 2013
From Wikipedia, the free encyclopedia
Les eleccions presidencials de Mongòlia de 2013 van ser unes eleccions presidencials que es van celebrar el 26 de juny de 2013 a Mongòlia. El llavors president Tsakhiagiin Elbegdorj, candidat del Partit Democràtic, va ser reelegit, derrotant al diputat Badmaanyambuugiin Bat-Erdene, candidat del Partit del Poble de Mongòlia, i a Natsagiin Udval, candidat del Partit Revolucionari del Poble de Mongòlia i ministre de Sanitat en el moment de les eleccions. Elbegdorj va prendre possessió el 10 de juliol de 2013 per al seu segon mandat presidencial.[1]
Eleccions presidencials de Mongòlia de 2013 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
← 2009 2017 → | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Data | 26 juny 2013 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Tipus | eleccions presidencials | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Càrrec a elegir | President de Mongòlia | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Participació | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Resultat de la votació | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Tant Elbegdorj com Bat-Erdene van comptar amb el suport de la població urbana d'Ulan Bator; Bat-Erdene tenia més seguidors conservadors i el president en funcions tenia el suport de la classe mitjana.[2] Elbegdorj va guanyar les eleccions amb el 50,9% dels vots populars, un marge de gairebé el 9% sobre Bat-Erdene. El tercer candidat va rebre el 6,6% dels vots populars.
La reelecció d'Elbegdorj va mantenir al Partit Democràtic en el poder, tant en la presidència com en el Gran Jural de l'Estat.