Osud, JW I/5 (en català El destí), és una òpera en tres actes de Leoš Janáček sobre un llibret en txec del mateix compositor i de Fedora Bartošová. Janáček va iniciar la composició l'any 1903 i la va concloure l'any 1907. És la quarta òpera del compositor i juntament amb la seva darrera, De la casa dels morts, va ser l'única no representada en vida del compositor. Es va poder escoltar per primera vegada l'any 1934 a la Ràdio de Brno, i no va ser estrenada sobre un escenari fins a l'any 1958 al Teatre Mahen de Brno, dirigida per František Jílek.

Dades ràpides Forma musical, Compositor ...
Infotaula de composicióOsud
Thumb
Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorLeoš Janáček Modifica el valor a Wikidata
LlibretistaLeoš Janáček Modifica el valor a Wikidata
Llengua del terme, de l'obra o del nomtxec Modifica el valor a Wikidata
Creació1904 Modifica el valor a Wikidata
Parts3 actes Modifica el valor a Wikidata
PersonatgesCouncillor's Wife (en) Tradueix, Dr. Suda (en) Tradueix, First Lady (en) Tradueix, Konečný (en) Tradueix, Míla Valková (en) Tradueix, Míla's Mother (en) Tradueix, Miss Pacovská (en) Tradueix, Old Slovak Woman (en) Tradueix, Second Lady (en) Tradueix, Živný (en) Tradueix, Lhotský (en) Tradueix i Miss Stuhlá (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena25 octubre 1958 Modifica el valor a Wikidata
Tanca

Janáček va començar l'obra el 1903 i la va acabar el 1907. La inspiració per a l'òpera va venir d'una visita de Janáček a l'estiu de 1903, després de la mort de la seva filla Olga, al balneari de Luhačovice. Allà, Janáček va conèixer Kamila Urválková, que havia estat objecte d'una òpera de Ludvík Čelanský, Kamila, on va sentir que Čelanský havia representat falsament la seva personalitat. Després de saber que Janáček era un compositor, Urválková va persuadir Janáček d'escriure una altra òpera per contrarestar el retrat que Čelanský feia d'ella.[1]

Janáček va presentar l'òpera al Teatre de Brno el 1906 i al Teatre Vinohrady de Praga el 1907, però ambdós teatres van rebutjar la partitura. La partitura es va mantenir al teatre Vinohrady fins i tot després que Janáček amenacés amb demanda contra el teatre i després que el teatre de Brno fes ofertes d'una possible producció.[1]

Representacions

Osud es va donar en concert a Brno els anys 1934, 1948[2] i 1954, tots dirigits per Břetislav Bakala.[3] La primera posada en escena va ser l'any 1958 a Brno, dirigida per František Jílek, com a part d'un cicle complet d'òperes al Festival Janáček de 1958, en commemoració del 30è aniversari de la mort de Janáček.[4] Tanmateix, l'estructura de la trama es va alterar de l'original per donar a la història un format de "salt enrere", on la història comença amb l'acte 3 i interpola l'acte 1 i l'acte 2 com a "salts enrere", abans de tornar per acabar l'acte 3.[1] Un dia després de l'estrena a l'escenari de Brno, a l'Òpera de Stuttgart es va produir una versió on el llibret va ser considerablement revisat (per Kurt Honolka).[2] Va ser en alemany, sota la batuta de Hans Schwieger i amb un repartiment on destacaven Fritz Wunderlich i una joveníssima Anja Silja, del qual ha quedat testimoni discogràfic.[5][6]

A la Gran Bretanya va arribar en versió televisada per la BBC el 22 de gener de 1972, d'una representació que havia tingut lloc el 16 d'octubre de 1971 al Teatre de Camden de Londres. El 1983, Simon Rattle la va dirigir al Queen Elisabeth Hall.[7]La primera posada en escena del Regne Unit va ser l'any 1984 a l'⁣English National Opera, produïda per David Pountney, en una traducció de Rodney Blumer, però amb l'estructura argumental original de Janáček intacta. La primera producció nord-americana va ser el juliol de 2003 al Bard Summerscape Festival.[8] Els estudiosos han criticat les debilitats de la trama com la raó de la negligència de l'òpera.[9]

Aprofitant el muntatge, Charles Mackerras, la duria al disc per a EMI (reeditat per Chandos), amb les veus de Philip Langridge i Helen Field. Als Estats Units va haver d'esperar fins al 2002, al Bard College Festival, amb decorats de Frank Gehry. De l'original txec se n'han fet dos enregistraments, a més de l'esmentat de Jílek, un més recent de Gerd Albrecht (Orfeo).[5]

Rols

Més informació Rol, Tipus de veu ...
Rol Tipus de veu Repartiment d'estrena,
primera posada en escena a Brno,
25 d'octubre de 1958
(Director: František Jílek)
Míla Valková soprano Jindra Pokorná
Živný, un compositor tenor Jaroslav Ulrych
La mare de Míla soprano Jarmila Palivcová
Dr. Suda tenor
Primera Dama soprano
Segona Dama soprano
vella eslovaca soprano
Esposa del regidor soprano
Lhotský, un pintor baríton
Konečný baríton
Senyoreta Stuhlá, mestra mezzosoprano
Senyoreta Pacovská soprano
Tanca

Enregistraments

  • Supraphon SU 0045-2 611: Jarmila Palivcová, Jindřich Doubek, Jindřich Doubek, Daniela Suryová, Marie Steinerová, Vilém Přibyl, Josef Škrobánek, Vladimír Krejčík, Jiří Holešovský, Antonín Jurečka, Jiří Olejníček, Jaroslav Souček, Richard Novák, František Caban, Anna Barová, Jaroslava Janská, Jarmila Hladíková, Jindra Pokorná, Jarmila Krátká, Zdenka Kareninová, Milena Jílková, Magdaléna Hajóssyová, Magda Polášková; Brno Janáček Opera Orchestra and Chorus; František Jílek, director[10]
  • Orfeo C 384 951 A: Peter Straka, Lívia Ághová, Marta Beňačková, Štefan Margita, Peter Mikuláš, Ivan Kusnjer, Ludmila Nováková-Vernerová, Martina Straková, Věra Přibylová, Lubomír Moravec, Richard Sporka, Lenka Kučerová, Vladimír Nacházel, Eva Zbytovská; Prague Chamber Choir, Chorus Masters Josef Pančík; Czech Philharmonic Orchestra, Gerd Albrecht, director (enregistrada en viu, 1995)
  • Chandos CHAN3029 (en anglès): Helen Field, Philip Langridge, Kathryn Harries, Peter Bronder, Stuart Kale, Barry Mora, Christine Teare, Elizabeth Gaskell, Dorothy Hood, Catroina Bell, Mark Holland, Rebecca Moseley-Morgan, Samuel Linay, Michael Preston-Roberts, Yolande Jones, Cheryl Edwards, Mary Davies, Gaynor Keeble, Gareth Rhys-Davies, Philip Lloyd-Evans, Ralph Mason, Timothy German, Frances Manning; Welsh National Opera Orchestra and Chorus; Sir Charles Mackerras, director[11]

Referències

Bibliografia

Vegeu també

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.