From Wikipedia, the free encyclopedia
El Turc va ser una famosa farsa que simulava ser un autòmat que jugava als escacs. Va ser construït i revelat per Wolfgang von Kempelen a 1769. Tenia la forma d'una cabina de fusta d'un metre vint de llarg per 60 cm de profunditat i 90 d'alt, amb un maniquí vestit amb túnica i turbant assegut sobre ell. La cabina tenia portes que un cop obertes mostraven un mecanisme de rellotgeria i quan es trobava activat era capaç de jugar una partida d'escacs contra un jugador humà a un alt nivell. També podia resoldre el problema del cavall amb facilitat. No obstant això, la cabina era una il·lusió òptica ben plantejada que permetia a un mestre d'escacs amagar-se al seu interior i operar el maniquí. Conseqüentment, el Turc guanyava la majoria de les partides.
Mentre que el Turc era una estafa i no un autèntic autòmat, posteriorment sí que hi va haver intents reals d'escacs mitjançant autòmats, com «El Ajedrecista».
Kempele va exhibir per primera vegada el Turc a la cort de l'emperadriu Maria Teresa d'Àustria el 1770, realitzant posteriorment una gira per Europa durant diversos anys de la dècada de 1780. Durant aquesta època, el Turc va ser exhibit a París, on va jugar una partida contra Benjamin Franklin, que aquest va perdre. Kempele va decidir que l'autòmat estava ocupant bona part del seu temps i el va relegar a un racó del palau d'Àustria, centrant-se en altres autòmats. El 1789, Freiherr Joseph Friedrich zu Racknitz en va construir un duplicat i va escriure un llibre on especulava sobre el seu funcionament, publicat a Dresden. Tot i que la seva explicació era correcta en alguns punts, aquesta explicació acabava en un maniquí que només podia ser operat per un nan o un nen, i les mesures de l'autòmat de Racknitz no eren les mateixes que les d'en Kempele.
Després de la mort de Kempele a 1804, l'autòmat va passar per moltes mans, acabant en les de Johann Nepomuk Mälzel. El secret del seu funcionament va ser ben conservat, tot i que molts pensaven que es tractava d'un engany. Encara quedava suficient misteri per permetre al Turc continuar les seves gires. El 1809, el turc va derrotar Napoleó Bonaparte a Schönbrunn, durant la campanya de la batalla de Wagram. Hom suposa que en aquella partida el Turc era operat per Johann Baptist Allgaier.
Maelzel va portar l'autòmat a jugar a França i Anglaterra, però degut a la suma dels seus deutes, va viatjar als Estats Units per exhibir-lo. Mentre es trobava a Anglaterra, el 1820, el turc va jugar una partida contra Charles Babbage, un pioner de la computació.
La gira als Estats Units va ser un èxit i Maelzel va decidir portar-lo a Cuba, com a primera part d'un tour per Amèrica del Sud. Mentre es trobava allà, el seu secretari i confident, William Schlumberger, va morir. Molts informes indiquen que possiblement fos l'home que, des de dins, manipulava el maniquí, ja que era un expert mestre d'escacs. Fos cert o no, posteriorment la resta del grup de Maelzel el va abandonar, obligant-lo a embarcar de nou cap als Estats Units. En el viatge es va dedicar a beure a soles en la seva cabina, fins que va ser trobat mort a prop del final de la travessa. El seu cos sense vida va ser llançat al mar.
El Turc va deixar llavors d'actuar i el seu nou propietari el va vendre a John Mitchell, un doctor en medicina i cirurgia que va fundar un club amb l'exprés propòsit d'adquirir l'autòmat. A canvi d'un pagament revelaria el secret del Turc als membres del club. Tot i que va aconseguir cert èxit en les seves primeres actuacions d'exhibició, Mitchell no tenia el do per l'espectacle de Maelzel. El Turc va ser donat al Museu Peale de Filadèlfia. L'any 1854, 85 anys després de la seva construcció, va ser destruït en un incendi. El fill de Mitchell, Silas Mitchell, va publicar un llibre en el qual explicava els seus secrets, Almenys 15 jugadors d'escacs havien investigat l'autòmat al llarg de la seva existència. Això va resultar en nombrosos llibres i pamflets, però cap d'ells va arribar a descobrir el seu secret.
El secret del Turc es trobava en la naturalesa plegable dels compartiments dins de la seva cabina i en el fet que els mecanismes i un calaix de la cabina no s'estenien fins a la part posterior, on hi havia un tauler d'escacs secundari, que l'operador feia servir per seguir el joc. El fons del tauler principal tenia un ressort sota cada escac i cada peça contenia un imant. Aquest intricat sistema permetia l'operador saber quina peça havia estat moguda i on. L'operador feia el seu moviment mitjançant un mecanisme que podia encaixar en el tauler secundari, indicant el maniquí on moure.
Hi ha moltes llegendes respecte a l'autòmat. Kempele mai va ser un baró. El maniquí mai va ser operat per un veterà de guerra que hagués perdut les cames, ja que podia acomodar un home completament i mai va jugar contra Frederic el Gran.
Aquest és el registre de la partida contra Napoleó Bonaparte, que jugava amb blanques, en notació algebraica d'escacs:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
