From Wikipedia, the free encyclopedia
L'efecte Bohr és una propietat de l'hemoglobina descrit inicialment el 1904 pel fisiòleg danès Christian Bohr (pare del físic Niels Bohr), que estableix que un increment de la concentració de protons i/o de diòxid de carboni suposa la disminució de l'afinitat de l'hemoglobina per l'oxigen.
En la desoxihemoglobina, els grups amino N-terminal de les subunitats α i la histidina C-terminal de les subunitats β participen en parells iònics. La formació de parells iònics provoca una disminució de l'acidesa. Així, la desoxihemoglobina s'uneix a un protó per cada dues molècules d'O₂ alliberades. En l'oxihemoglobina, no hi ha aquests parells iònics i aquests grups augmenten l'acidesa. Conseqüentment, s'allibera un protó per cada dues molècules d'O₂ que s'uneixen.
Aquest efecte facilita el transport d'oxigen, ja que l'hemoglobina uneix l'oxigen als pulmons, on el pH és més elevat, i l'allibera als teixits, on la concentració de protó és més elevada a causa de l'activitat metabòlica, que genera diòxid de carboni. El CO₂, al seu torn, està en equilibri amb l'hidrogencarbonat, segons la reacció:
Aquesta reacció està catalitzada per enzims de la família anhidrasa carbònica, presents als glòbuls vermells.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.