Eduardo Lourenço
escriptor portuguès / From Wikipedia, the free encyclopedia
Eduardo Lourenço de Faria (São Pedro de Rio Seco, freguesia d'Almeida, Beira Interior Norte, Portugal, 23 de maig de 1923 - Lisboa, 1 de desembre de 2020) fou un escriptor, assagista, professor universitari, filòsof, crític literari i intel·lectual portuguès.[1][2]
(2015) ![]() | |
Nom original | (pt) Eduardo Lourenço de Faria ![]() |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 23 maig 1923 ![]() São Pedro de Rio Seco (Portugal) ![]() |
Mort | 1r desembre 2020 ![]() Lisboa (Portugal) ![]() |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Coïmbra ![]() |
Activitat | |
Lloc de treball | Heidelberg ![]() |
Ocupació | assagista, professor d'universitat, escriptor, filòsof, crític literari ![]() |
Ocupador | Universitat d'Hamburg Universitat de Coïmbra Universitat de Heidelberg Universitat de Grenoble-Alps ![]() |
Membre de | |
Influències | |
Premis
| |
Lloc web | eduardolourenco.com ![]() |
![]() ![]() ![]() |
Nascut en el llogaret, al costat de la frontera espanyola de Fuentes de Oñoro, va traslladar-se a Guarda, després a Lisboa i posteriorment a Coïmbra, on cursà estudis en Ciències Històrico-Filosòfiques a la Universitat de Coimbra el 1946. Més endavant, el 1949 es trasllada a França, amb una beca de pràctiques de la Fundació Fulbright per fer pràctiques a la Universitat de Bordeus. El 1953 va iniciar una carrera acadèmica, després d'haver impartit classes a diverses universitats europees i americanes, i va exercir com a lector de cultura portuguesa a la Universitat d'Hamburg, de Heidelberg, de Montpeller i de Grenoble, entre altres. Després d'una etapa a la Universitat Federal de Bahia, com a professor visitant de filosofia, es va traslladar a França el 1960, per invitació de la Universitat de Grenoble. Però aviat es va traslladar a Niça, on es retiraria el 1988 com a "mestre de conferències associades". Manté la seva residència a Vence fins i tot durant el període en què ocupà el càrrec d’assessor cultural a l’ambaixada portuguesa a Roma. Durant molt de temps alternà la seva vida entre França i Portugal, amb una breu estada a Brasil.[3] Només la mort de la seva dona, Annie Salomon, una reconeguda hispanista, el 2013, el va fer tornar definitivament a Portugal.[4] Entre el 2002 i el 2012 fou administrador de al Fundació Calouste. L'any 2000, a iniciativa seva, es va crear el Centre d'Estudis Ibèrics de Guarda, que integra entitats acadèmiques de Portugal i Espanya, i des de 2004 lliura un premi amb el seu nom. El 2016 va passar a formar part del Consell d'Estat de Portugal per invitació de president Marcelo Rebelo de Sousa.[2][5][1] També fou director de les revistes Finisterra: revista de reflexão e crítica i Estudos Anterianos.[6]
La seva obra assagística està composta per múltiples títols i assajos, relacionats amb la història, la filosofia, la pràctica totalitat de les ciències socials i la literatura. Des de 1949, any en què es publica Heterodoxia, el seu primer llibre, la producció literària d'Eduardo Lourenço descriu l'ànima portuguesa a través d'una profunda indagació, i sobre la identitat nacional del seu país i el paper que li ha tocat jugar a la història, així com amb Europa, Brasil i Espanya.[3][2]