Noble anglès From Wikipedia, the free encyclopedia
Conegut com Edmund Crouchback (Londres, 16 de gener, 1245 - Baiona (França), 5 de juny, 1296), comte de Lancaster, Leicester i Derby[1] va ser membre de la Casa de Plantagenet. Va ser el segon fill supervivent del rei Enric III d'Anglaterra i Elionor de Provença. En la seva infantesa va tenir una reclamació sobre el Regne de Sicília; tanmateix, mai hi va governar. Li van concedir totes les terres de Simon de Montfort l'any 1265, i des de 1267 va rebre el títol de comte de Leicester. En aquell any també va començar a governar Lancashire, però no va prendre el títol de comte de Lancaster fins al 1276.
Nom original | (en) Edmund Crouchback |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 16 gener 1245 Londres |
Mort | 5 juny 1296 (51 anys) Baiona (França) |
Sepultura | Abadia de Westminster |
Lord Majordom Major | |
Activitat | |
Ocupació | polític |
Carrera militar | |
Conflicte | Novena Croada |
Altres | |
Títol | Comte |
Família | Dinastia d'Anjou |
Cònjuge | Aveline de Forz (1269 (Gregorià)–) Blanca d'Artois |
Fills | John of Lancaster () Edmund d'AnglaterraBlanca d'Artois Tomàs de Lancaster () Edmund d'AnglaterraBlanca d'Artois Henry de Lancaster () Edmund d'AnglaterraBlanca d'Artois Mary Plantagenet () Edmund d'AnglaterraBlanca d'Artois |
Pares | Enric III d'Anglaterra i Elionor de Provença |
Germans | Eduard I d'Anglaterra Margaret d'Anglaterra Beatriu d'Anglaterra Katherine d'Anglaterra |
Descrit per la font | Dictionary of National Biography (1885–1900) Encyclopædia Britannica |
Entre 1276 i 1284 va governar els comtats de Champagne i Brie amb la seva segona esposa Blanca d'Artois,la qual els habia aportat com a dot, en nom del seu fill Joan, i va ser descrit als rotlles de patents anglesos com a comte de Lancaster i Champagne.[2] El seu sobrenom, "Crouchback", pot ser una corrupció de "crossback" i es refereix a la seva participació en la Novena Croada.[3]
Va servir lleialment al seu germà Eduard I, distingint-se a les guerres amb França i Escòcia. Encarregat de l'ambaixada de la de França (1294), va negociar amb Felip el Bell, i al principi de la guerra de la Guyena va obtenir el càrrec de lloctinent de la Gascunya, i es va proposar de marxar sobre Bordeus, empresa que li va impedir de realitzar Robert III d'Artois, davant de qui va haver de retrocedir.
Edmund es va casar el 8 d'abril de 1269 amb Aveline de Forz, filla de Guillem de Forz, quart comte d'Albemarle i Isabel de Fortibus, comtessa de Devon. Va morir només quatre anys després del matrimoni, als 15 anys, i va ser enterrada a l'abadia de Westminster. La parella no va tenir fills, tot i que algunes fonts creuen que podria haver mort en el part o poc després d'un avortament involuntari.
Es va casar en segon lloc el 3 de febrer de 1276 amb Blanca d'Artois, a París, vídua del rei Enric I de Navarra, i filla de Robert I d'Artois i de Matilde de Brabant. Amb Blanca va tenir tres fills:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.