Ducat de Neopàtria
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia. Administrativament estava dividit en les capitanies de Sidirókastron, Neopàtria i Salona. El ducat tenia seu a Neopàtria, l'actual ciutat d'Ipàtia.[1]
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Capital | Ypati | ||||
Població humana | |||||
Idioma oficial | llatí català | ||||
Religió | catolicisme i cristianisme ortodox | ||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | 1319: Corona d'Aragó | ||||
Dissolució | 1393 | ||||
Següent | Imperi Otomà | ||||
Extinta la dinastia dels Àngels a Tessalia,[2] l'infant català Alfons Frederic de Sicília amb tropes almogàvers van conquerir el 1319 Siderocastrom i el sud de Tessàlia, amb què es va formar el ducat de Neopàtria i elevat a ducat en unió del d'Atenes. La ciutat de Neopàtria fou poblada per catalans però a poc a poc va anar decaient i després del govern de Roger de Llúria (1362-1370) i les embranzides de l'Imperi Romà d'Orient anaren disminuint progressivament el seu territori, fins que el ducat va restar reduït pràcticament a la ciutat.
El 1377 el rei Pere el Cerimoniós assumí el títol ducal però el 1390 caigué totalment en mans dels florentins. El títol de duc de Neopàtria fou mantingut nominalment pels reis d'Aragó i els seus successors fins al regnat de Carles II de Castella i d'Aragó.