Ducat de Nàpols
From Wikipedia, the free encyclopedia
El ducat de Nàpols, que va néixer com a província romana d'Orient dirigida per un governador militar (dux), aviat va passar a convertir-se en un estat independent, que va tenir una longevitat de cinc segles durant l'alta edat mitjana, paral·lela a la invasió longobarda de la Itàlia peninsular. També és conegut amb el nom de Ducat Napolitano.[1]
| ||||
| ||||
Sud d'Itàlia vers el 1112. El Ducat de Nàpols en blau | ||||
Informació | ||||
---|---|---|---|---|
Capital | Nàpols | |||
Període històric | ||||
Establiment | segle V | |||
Dissolució | segle X | |||
Política | ||||
Forma de govern | No especificat |
En efecte, l'àrea del ducat era al segle vii entre les reduïdes zones costaneres que (igual que la veïna Amalfi o Gaeta) els longobards no van aconseguir conquerir, romanent com a dependències de l'Imperi Romà d'Orient.[2]
La població de la capital, Nàpols, oscil·lava en aquesta època entre els 30.000 i els 35.000 habitants. La noblesa napolitana de l'època ducal estava representada per les anomenades famílies magnaticias, inscrites en els sedili de la ciutat medieval: entre aquestes cal esmentar les cases dels Capece, els Ferrario, els Melluso, els Pappansogna, els Boccia, els de Gennaro, els Russo i els Morfisa, que van tenir una especial rellevància en la vida civil de la ciutat a partir del segle x.
El ducat de Nàpols s'estenia al voltant de l'àrea de l'actual província de Nàpols i comprenia, a més de la zona napolitana l'àrea del Vesuvi, la península de Sorrento, els camps Flegreos, l'actual Giugliano in Campania, les zones d'Aversa, Afragola, Nola i les illes d'Ischia i Procida. En canvi, l'illa de Capri formava part del Ducato (després República Marítima) d'Amalfi.