Ducat de Curlàndia i Semigàlia
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Ducat de Curlàndia i Semigàlia (en llatí: Ducatus Curlandiæ et Semigalliæ, en polonés: Księstwo Kurlandii i Semigalii, en alemany: Herzogtum Kurland und Semgallen, en letó: Kurzemes un Zemgales hercogiste) és el nom d'un antic ducat a la Regió bàltica que va existir entre 1562 i 1569 com un estat vassall del Gran Ducat de Lituània i entre 1569 i 1726 de la República de les Dos Nacions, estant incorporat a aquesta última pel Sejm el 1726,[1] però finalment annexat per part de l'Imperi Rus el 28 de març de 1795 en la tercera partició de Polònia.
| |||||
| |||||
| |||||
Mapa del Ducat de Curlàndia i Semigàlia el 1740 | |||||
Informació | |||||
---|---|---|---|---|---|
Capital | Mitau | ||||
Idioma oficial | llatí, alemany i letó¹ | ||||
Religió | Luteranisme, catolicisme | ||||
Moneda | tàler | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 1870: 27,286 km² | ||||
Població | 1870 (est.): 619,154 (Densitat: 22,7 h/km²) | ||||
Període històric Particions de Polònia | |||||
Establiment | 1562 | ||||
Dissolució | 1795 | ||||
Política | |||||
Forma de govern | Absolutisme | ||||
Duc | |||||
• 1587 - 1642: | Frederic Kettler | ||||
• 1642 - 1682: | Jacob Kettler | ||||
¹També livonià i latgalià |
Aquest nom també se li va donar a un estat que va existir breument durant la Primera Guerra Mundial, entre el 8 de març i el 22 de setembre de 1918. Malgrat tot, els plans perquè arribés a formar part del Ducat Bàltic Unit, sotmès a l'Imperi Alemany, es van veure frustrats quan Alemanya va lliurar la regió bàltica al final de la Primera Guerra Mundial. L'àrea va passar a formar part de Letònia al final de la guerra. La part de Letònia entre la ribera occidental del riu Daugava i la mar Bàltica va esdevenir el Ducat de Curlàndia i Semigàlia (1918), nominalment un estat vassall del Rei de Polònia.[2]