Ducat d'Aquitània
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Ducat d'Aquitania fou una jurisdicció feudal de França. Inicialment districte militar regit per un dels comtes, va derivar al segle ix cap a un poder feudal hereditari.
Localització | ||||
---|---|---|---|---|
Capital | Tolosa | |||
Població humana | ||||
Idioma oficial | llatí medieval occità antic | |||
Religió | cristianisme occidental | |||
Dades històriques | ||||
Creació | 841 (Gregorià) | |||
Dissolució | 1449 (Gregorià) | |||
Amb els merovingis fou un ducat. Desideri, duc vers el 574, fou lleial a Khilperic de Nèustria, i el 584, a la mort del rei, va donar suport a Gondobald, pretès fill de Clotari I (ex rei de Soissons) que estava refugiat a la cort de l'Imperi Romà d'Orient i havia retornat a reclamar els seus drets, i que va obtenir també el de molts altres nobles com Gontra Bosó, suposat duc d'Alvèrnia; Gondobald es va proclamar rei a Aquitània a la ciutat de Brive, però derrotat a Lió, la rebel·lió es va acabar i molts dels nobles revoltat van ser executats (Gontra Bosó va fugir); Desideri va ser perdonat per Fredegunda però a l'any següent va voler ampliar els seus dominis cap a la Septimània visigoda, que s'havia revoltat, i va morir en un combat a Carcassona el 587.