Drosera regia
espècie de planta / From Wikipedia, the free encyclopedia
Drosera regia és una espècie de planta carnívora del gènere Drosera, que és endèmica d'una única vall de Sud-àfrica. El nom de dròsera prové de la paraula grega droseros, que significa 'coberta de rosada'. L'epítet específic regia és una paraula llatina que significa 'reial', una referència a l'«aparença majestuosa» de la planta. Les fulles poden arribar a mesurar 70 centímetres de llarg. Posseeix nombroses característiques primitives que no s'observen en altres espècies de dròseres, com són rizomes llenyosos, pol·len operculat i la manca d'una vernació, una prefoliació circinada (enrotllada en forma de crossa) en el creixement de l'escap. Tots aquests factors, combinats amb la informació molecular que aporta l'anàlisi filogenètica, confirma que D. regia presenta algunes de les característiques més primitives del gènere. Algunes d'aquestes són compartides per una parent seva, la venus atrapamosques (Dionaea muscipula), fet que suggereix que han evolucionat conjuntament.
Cultiu de Drosera regia | |
Taxonomia | |
---|---|
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Caryophyllales |
Família | Droseraceae |
Gènere | Drosera |
Espècie | Drosera regia Stephens, 1926 |
Nomenclatura | |
Sinònims |
|
Les fulles recobertes de tentacles fan possible la captura de preses grans, com ara escarabats, arnes i papallones. Els tentacles de totes les espècies de dròseres són glàndules especialitzades muntades sobre pèls, que es troben en la superfície superior de la fulla i que produeixen un mucílag enganxós. Es considera que les fulles són trampes caçamosques actives que responen enrotllant-se i capturant la presa que queda envoltada pel tentacle. En el seu hàbitat natiu, el fynbos, les plantes competeixen per l'espai amb les herbes pròpies dels aiguamolls i els arbustos perennifolis baixos. De les dues poblacions identificades de D. regia, la que viu a una major altitud es troba superada pel creixement dels competidors i es troba propera a l'extinció local. La població que viu a menys altura s'estima que allotja unes 50 plantes madures, fet que la converteix en una espècie molt amenaçada, ja que la seva supervivència en estat silvestre es troba en gran perill. Sovint és conreada pels entusiastes de les plantes carnívores i hi ha registrat un únic cultivar.