Drets del col·lectiu LGBT a l'Índia
drets de les persones LGBT a l'Índia / From Wikipedia, the free encyclopedia
El col·lectiu LGTB a l'Índia s'enfronta a certs desafiaments legals i socials que no són experimentats per altres residents.
El setembre de 2018 l'homosexualitat va ser despenalitzada a l'Índia, després que cinc magistrats de la sala del Tribunal Suprem d'aquest país decidissin deixar de considerar les relacions sexuals voluntàries entre persones adultes del mateix sexe com un delicte, tirant per terra una legislació de l'era victoriana, quan el territori indi formava part de les colònies de l'Imperi Britànic. La sentència del Tribunal va constituir un gran assoliment per al moviment LGTB d'Índia, així com per a la societat civil en general, amb profundes influències en altres nacions de la regió.
Tot i així, l'homosexualitat a Índia ha estat generalment presa com un tabú tant per la societat índia com pel govern. Fins a fa uns anys les discussions públiques sobre l'homosexualitat estaven prohibides a l'Índia a causa del conservadorarisme pel que fa a qualsevol factor relacionat amb la sexualitat. No obstant això, en els anys recents, s'ha començat a notar que l'opinió dels mitjans i la societat ha canviat lleugerament, a causa de discussions sobre el tema tant pels mitjans de comunicació[1][2][3] com per Bollywood.[4]
La religió ha exercit un paper important en els costums i tradicions índies. Encara que l'homosexualitat no s'esmenta explícitament en els textos religiosos relacionats amb l'hinduisme (sí en l'islam[5][6]) —les dues religions més practicades a Índia[7]—, algunes interpretacions han vist en aquests textos una condemna a l'homosexualitat.[8] tot i això, hi ha un gran debat obert. Molts entesos del tema comparteixen diferents punts de vista respecte a l'homosexualitat. Existeixen arguments i teories que l'homosexualitat existia i que a més era acceptada en l'antiga societat hindú.
Fins a 2018 a l'Índia seguien sent il·legals els actes sexuals «contra l'ordre del natural».[9]Tot i això, el govern no perseguia als majors d'edat que consentien una relació homosexual i la duien a terme en extrema privadesa.[10] En anys recents, es van enfortir les campanyes per despenalitzar l'homosexualitat. Els organitzadors de les campanyes fan èmfasi tant en matèria de drets humans com en qüestions de salut, particularment a difondre informació sobre el VIH/sida. Moltes organitzacions com la fundació Naz (Índia),[11] l'Organització per al Control Nacional de la Sida,[12][13] la Comissió Jurídica d'Índia,[14][15] entre unes altres, van aprofitar implícita o explícitament la despenalització de l'homosexualitat a Índia i van demanar tolerància i igualtat social per a lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals.
El 2 de juliol de 2009, en una sentència sorprenent, el Tribunal Suprem de Nova Delhi va derogar la secció del codi penal que considerava il·legal a tot acte homosexual. Segons el Tribunal, les relacions homosexuals consentides entre dos adults ja no poden ser considerades il·legals en l'Índia. En la sentència, els jutges van dir que s'havia d'integrar a les persones homosexuals i que se'ls devia respectar la seva qualitat com a persones i dignitat. També, van parlar d'una nova visió de la societat índia cap a l'homosexualitat, més tolerant i oberta. La sentència, si bé va generar un precedent per a accions similars en tota la nació, és només aplicable en la jurisdicció de Delhi.[16]
Després de l'apel·lació, el Tribunal Suprem de l'Índia revertí al desembre de 2013 la sentència del Tribunal Suprem de Nova Delhi, tornant a donar vigència a la secció 377 del Codi Penal indi, que castigava l'homosexualitat amb fins a 10 anys de presó.[17] No obstant això, en 2018 Índia va tornar a despenalitzar l'homosexualitat, al·legant que "les relacions sexuals entre adults homosexuals en privat no constitueix una ofensa", i que qualsevol norma que persegueixi aquestes pràctiques és “discriminatòria i una violació dels principis constitucionals”.