From Wikipedia, the free encyclopedia
Dolby Laboratories, Inc. és una companyia amb seu als Estats Units especialitzada en el desenvolupament de tècniques per millorar la qualitat dels sistemes d'emmagatzematge d'àudio tant analògics com a digitals.[1]
|
|||||
 seu | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | negoci empresa empresa cotitzada | ||||
| Indústria | processament digital de so | ||||
| Forma jurídica | For-Profit Corporation General Stock | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1965 | ||||
| Fundador | Ray Dolby | ||||
| Activitat | |||||
| Borsa de cotització | (NYSE DLB) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Treballadors | 1.667 (2014) | ||||
| Filial | |||||
| Propietari de | |||||
| Lloc web | dolby.com | ||||
Localització geogràfica  | |||||
Dolby Labs va ser fundada per Ray Dolby (1933-2013) a Anglaterra el 1965. Aquell mateix any, Dolby va inventar el Sistema de Reducció de Soroll Dolby, un tipus de processament de senyal d'àudio que reduïa el soroll de fons que se sentia a les gravacions de cinta.
La companyia es va traslladar als Estats Units (San Francisco, Califòrnia) el 1976. El primer producte que va llançar va ser la Reducció de sorolls Dolby tipus A, una tècnica de reducció de soroll simple, que aplica compressió durant l'enregistrament i una expansió relativa durant la reproducció. Una de les característiques que ho diferenciava d'altres productes similars va ser que actuava només sobre els sons de baix volum, que es veuen més afectats pel soroll de la cinta. Dolby va promocionar el producte entre les companyies cinematogràfiques.
Aquest primer sistema es va conèixer com a Dolby A i proporcionava una correcció sobre les baixes i altes freqüències de l'espectre audible.
Henry Kloss de KLH va convèncer Ray Dolby per fabricar una versió domèstica de la seva tecnologia de reducció de soroll. Així, Dolby va insistir treballant sobre els sistemes de compressió/expansió dinàmica (variable) i va llançar el tipus B l'any 1968. Tot i això, Dolby no va fabricar els productes domèstics directament, sinó que va llicenciar la tecnologia a fabricants d'electrònica de consum.
Dolby també volia millorar el so de les pel·lícules cinematogràfiques.
La primera pel·lícula amb so Dolby va ser A Clockwork Orange (La naranja mecànica) (1971), que va usar la reducció de soroll Dolby en totes les pre-mescles i màsters, si bé en les còpies es va incloure una pista sonora òptica convencional. Callen (1974) va ser la primera pel·lícula amb una pista de so òptica codificada amb tecnologia Dolby. L'any 1975 Dolby va presentar el Dolby Stereo, que incloïa un sistema de reducció de soroll incrementant els canals d'àudio (podent incloure canals centrals i envolupants addicionals fosos des de l'esquerra i la dreta). La primera pel·lícula amb una banda sonora òptica Dolby estèreo va ser Lisztomania (1975), si bé només va usar una tècnica de codificació LCR. La primera banda sonora LCRS autèntica va ser la inclosa en la pel·lícula Ha nascut una estrella (1976). En menys de deu anys, més de 6000 sales de cinema a tot el món van ser equipades per reproduir so Dolby Stereo. Dolby va modificar lleugerament el sistema per a ús domèstic i va llançar el Dolby Surround, que només extreia un canal envoltant, i el més impressionant Dolby Pro Logic, que era l'equivalent domèstic del Dolby Stereo cinematogràfic.
Dolby va desenvolupar una tècnica de compressió digital de so envoltant per al cinema. Dolby Stereo Digital (actualment cridat simplement Dolby Digital) va ser presentat per primera vegada en la pel·lícula Batman Returns (1992). Presentat al mercat del cinema a casa com Dolby AC-3 amb el llançament en laserdisc de Perill imminent (1995), el format no va aconseguir una gran difusió al mercat domèstic, parcialment perquè era necessari l'ús d'equipament addicional per poder gaudir-ho, fins que va ser adoptat com a part de l'especificació del DVD. El Dolby Digital està actualment present en la HDTV, reproductors de DVD i molts receptors de televisió per satèl·lit i cable. A més, va desenvolupar un sistema digital de compressió de so envoltant per la serie televisiva The Simpsons.
El 17 de febrer de 2005, la companyia va sortir a borsa, oferint les seves accions en la Borsa de Nova York amb el símbol DLB.
El 8 de gener de 2007, Dolby va anunciar l'arribada d'un producte completament nou anomenat Dolby Volume en el CES. Aquest producte permet a l'usuari mantenir un volum constant mentre canvia de canal o programa (per exemple, anuncis publicitaris sorollosos).
El 18 de gener de 2010, Dolby va introduir el Dolby Sorround 7 i va instal·lar cinemes arreu del món amb configuracions d'altaveus envoltants 7.1. La primera pel·lícula estrenada en aquest format va ser Toy Story 3, de Pixar; la van seguir altres 50 films aplicant el mateix format.
A l'abril de 2012, Dolby va introduir el seu Dolby Atmos, una nova tecnologia de so immersiu, basada en la tecnologia desenvolupada per l'empresa catalana Imm Sound, adquirida el 2012 i transformada en centre de recerca i desenvolupament al Districte 22@ de Barcelona.[2][3]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
