Dogmes de l'Església Catòlica
From Wikipedia, the free encyclopedia
A l'Església Catòlica un dogma és una veritat absoluta, definitiva, immutable, infal·lible, irrevocable, inqüestionable i absolutament segura sobre la qual no pot haver-n'hi cap dubte. Un cop proclamat solemnement, cap dogma no pot ser derogat o negat, ni pel Papa ni per decisió conciliar. Per això els dogmes constitueixen la base inalterable de tota Doctrina Catòlica, i qualsevol catòlic està obligat a adherir, acceptar i creure els dogmes de manera irrevocable.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Els dogmes tenen aquestes característiques perquè els catòlics confien que un dogma és una veritat que està continguda, implícitament o explícita, la immutable Revelació Divina o que hi té una "connexió necessària". Perquè aquestes veritats esdevinguin dogmes, cal que siguin propostes per l'Església Catòlica directament a la seva fe i a la seva doctrina, a través d'una definició solemne i infal·lible pel Suprem Magisteri de l'Església (Papa o Concili ecumènic amb el Papa) i dels posteriors ensenyaments del Magisteri ordinari de l'Església. Perquè tal proclamació o aclariment solemne tingui lloc, calen dues condicions:
- El sentit ha d'estar suficientment expressat com una autèntica veritat revelada per Déu.
- La veritat o doctrina en causa ha de ser proposta i definida solemnement per l'Església essent una veritat revelada i una part integrant de la fe catòlica.