![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Signaturenlehre.png/640px-Signaturenlehre.png&w=640&q=50)
Teoria del signe
From Wikipedia, the free encyclopedia
La teoria del signe o doctrina de les signatures en medicina antiga, fa referència a la creença o convicció sobre que les plantes, els animals o els minerals porten sovint els signes que permeten conèixer les seves virtuts. Va ser un element important en la medicina medieval i més enllà fins a ser substituïda per la medicina científica. La teoria de les signatures és un mètode d'observació del món, principalment de les plantes medicinals i la seva lliure associació per analogia amb una part del cos humà que assenyala. Respon al principi, no considerat científic, de similia similibus curantur: els similars són guarits pels seus semblants.[1] La interpretació que les plantes i altres objectes porten el signe de les seves virtuts terapèutiques o màgiques inscrites en el seu propi aspecte és una característica de moltes cultures pretecnològiques, i té una llarga tradició en la cultura europea. En la doctrina de les signatures no calia equivalència, homologia o identitat de funció, entre l'òrgan a tractar i el remei, sinó només algun senyal indicatiu. Aquesta convicció queda reflectida en el noms populars de moltes plantes (herba fetgera, escurçonera, sanguinària blava, pulmonària, etc.)
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Signaturenlehre.png/640px-Signaturenlehre.png)
Un fonament teològic d'aquesta creença sobre una concordança entre la forma de les plantes i les seves propietats guaridores va ser tingut molt en compte durant segles.[2] Per exemple Jakob Böhme (1575–1624), suggerí que Déu havia marcat els objectes amb un signe, segons perquè servien.[3]
El concepte va ser desenvolupat per Paracels però ja en temps de Galè i Dioscòrides s'estava aplicant.