Doble concert per a violí i violoncel (Brahms)
From Wikipedia, the free encyclopedia
El doble concert en la menor, Op. 102, és un concert per a violí, violoncel i orquestra compost per Johannes Brahms. Escrit a l'estiu de 1887 i estrenat l'octubre del mateix any, és l'últim treball per a orquestra del compositor.
Joseph Joachim, a qui va dedicar el concert | |
Forma musical | Concert |
---|---|
Tonalitat | la menor |
Compositor | Johannes Brahms |
Creació | 1887 |
Catalogació | Op. 102 |
Dedicat a | Joseph Joachim i Robert Hausmann |
Opus | 102 |
Instrumentació | violí, violoncel i orquestra |
Moviments | |
| |
Aquesta forma musical continua sent raríssima al segle xix i el seu precedent és el cèlebre Triple concert de Ludwig van Beethoven. El concert per a solistes múltiples era tanmateix corrent anteriorment com és el cas del concerto grosso barroc, o les simfonies concertants, com ara les de Wolfgang Amadeus Mozart.
Brahms va escriure aquest concert per al violoncel·lista Robert Hausmann i el seu vell amic, el violinista Joseph Joachim. L'obra en part era un gest de reconciliació cap a Joachim, després que la seva llarga relació es veiés afectada pel divorci del violinista i la seva esposa Amelie.[1] Brahms s'havia posat de part ella, i això va afectar la relació dels músics. En el concert es fa una referència a la frase Joachim, frei aber einsam (Joachim, lliure però sol), per mitjà del motiu musical La-Mi-Fa (la representació en la notació alemanya és A-E-F que es pot permutar com F-A-E).[2]