Dniéper
riu a l’Europa de l’Est / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Dniéper, Dnepr, Dniapró, Dniprò o bé Özü és el quart riu més llarg d'Europa[1] i el riu més important d'Ucraïna. Neix a Rússia (on es diu Dniéper), a l'altiplà o planell de Valdai, prop de Botxarovo (Бочарово), a l'óblast de Smolensk, passa per Belarús (on passa a dir-se Dniapró) i Ucraïna (on es diu Dniprò) i desaigua a la mar Negra,[1] al nord de Crimea (on els tàtars l'anomenen Özü).
Aquest article tracta sobre el riu. Vegeu-ne altres significats a «Dniprò». |
La desembocadura és a prop del port d'Otxàkiv, entre les províncies ucraïneses de Mikolaiv i de Kherson i al nord de Crimea. De fet, comparteix un estuari de tipus liman que es diu Liman Dniprovski amb el Buh Meridional. És el quart riu més llarg d'Europa, amb una llargada de 2.285 km, 485 km dels quals travessen Rússia, 595 km Belarús i 1.095 km Ucraïna.[1] La seva conca cobreix 504.000 quilòmetres quadrats, dels quals 289.000 km² són a Ucraïna.
El seu nom antic fou Borístenes (Borysthénes en grec; Borysthenes en llatí), i més tard Danapris (del que va derivar Dniéper, Dniprò i Dniapró) i els seus afluents principals es deien Hipanis (Bug) i Panticapes.