Discinèsia tardana
From Wikipedia, the free encyclopedia
La discinèsia tardana (DT) és un trastorn que provoca moviments corporals repetitius i involuntaris, que poden incloure fer ganyotes, treure la llengua o picar de llavis.[1] A més, pot haver-hi moviments ràpids de sacsejades o moviments de retorçament lents.[1] Al voltant del 20% de les persones amb DT, el trastorn interfereix la vida diària.[2]
Tipus | alteració genètica i efecte advers de la medicació psicofarmacològica |
---|---|
Especialitat | neurologia |
Clínica-tractament | |
Medicació | |
Classificació | |
CIM-10 | G24.0 |
CIM-9 | 333.85 |
Recursos externs | |
OMIM | 272620 |
DiseasesDB | 12909 |
MedlinePlus | 000685 |
eMedicine | 1151826 i 287230 |
MeSH | D000071057 |
UMLS CUI | C0686347 i C0686347 |
La discinèsia tardana es produeix en algunes persones com a resultat de l'ús a llarg termini de medicaments que bloquegen els receptors de dopamina com els antipsicòtics i la metoclopramida.[1][3] Aquests medicaments s'utilitzen generalment per a malalties mentals, però també es poden donar per a problemes gastrointestinals o neurològics.[1] La malaltia normalment es desenvolupa només després de mesos o anys d'ús.[1][2] El diagnòstic es basa en els símptomes després de descartar altres causes potencials.[1]
Els esforços per prevenir la malaltia inclouen utilitzar la dosi més baixa possible o suspendre l'ús de neurolèptics.[2] El tractament inclou aturar la medicació neurolèptica si és possible o canviar a clozapina.[1] Es poden utilitzar altres medicaments com la valbenazina, la tetrabenazina o la toxina botulínica per disminuir els símptomes.[1][4] Amb el tractament, alguns veuen una resolució dels símptomes, mentre que altres no.[1]
Les taxes en els que prenen antipsicòtics atípics són al voltant del 20%, mentre que els que prenen antipsicòtics típics tenen taxes d'aproximadament el 30%.[5] El risc d'adquirir la malaltia és més gran en persones grans,[2] per a les dones, així com pacients amb trastorns de l'estat d'ànim i/o diagnòstics mèdics que reben medicaments antipsicòtics.[6] El terme "discinèsia tardana" es va utilitzar per primera vegada el 1964.[2]