Caquier de Virgínia
espècie de planta / From Wikipedia, the free encyclopedia
El caquier de Virgínia (Diospyros virginiana), o persimó[1] (en anglès: American persimmon), és una espècie del mateix gènere que el caquier. La seva distribució a Amèrica va des de la regió de Nova Anglaterra fins als estats de Florida, i a l'oest a Texas, Oklahoma, i Kansas. Creix silvestre, però ha estat cultivat també des de la prehistòria pels amerindis.
Diospyros virginiana | |
---|---|
Detalls de borrons, flors i fruit | |
Dades | |
Font de | persimmon (en) |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 173405 |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Ericales |
Família | Ebenaceae |
Gènere | Diospyros |
Espècie | Diospyros virginiana L., 1753 |
Nomenclatura | |
Sinònims | Diospyros mosieri S.F.Blake
|
D. virginiana és un arbre que arriba a fer 20 m d'alt. A l'estiu fa flors flairoses, essent un arbre dioic, per tant cal que hi hagi peus d'arbre mascles i femelles per a produir llavors. La seva pol·linització és anemòfila i entomòfila (per insectes i pel vent).
El fruit és d'arrodonit a oval, normalment de color groc-taronja i d'uns 2 a 6 cm de diàmetre. Hi ha cultivars comercials com els anomenats Early Golden, John Rick, Woolbright, i Miller i una cultivar sense llavors: Ennis. També en anglès es coneix amb el nom de 'date-plum', que en realitat és un nom més apropiat per al caqui asiàtic de l'espècie Diospyros lotus.
El fruit és astringent, per la presència de taní, fins que les gelades milloren el seu gust. Madura a finals de la tardor.[2]
Té molta vitamina C.