La dinastia macedònia[1]
governà l'Imperi Romà d'Orient[nota 1] des del segleix fins al seglexi. Durant aquest període, l'Imperi Romà d'Orient assolí la seva màxima extensió des de les conquestes musulmanes del seglevii i començà el renaixement macedoni en l'art i la literatura. En realitat, eren d'origen armeni, possiblement una branca menor de la família noble armènia dels Mamikonian. La dinastia seria anomenada «macedònia» pel seu fundador, Basili I el Macedoni, originari del tema de Macedònia, tot i que d'ascendència armènia.
913-919: Constantí VII Porfirogènit (nascut en la porpra) (Κωνσταντίνος Ζ' ο Πορφυρογέννητος) (905-959), fill de Lleó VI.
919-944: Romà I Lecapè (Ρωμανός Α' ο Λεκαπηνός), emperador associat (870-948), pare polític de Constantí VI. Intentà establir la seva pròpia dinastia. Fou derrocat pels seus propis fills i enviat a un monestir.
919-945: Constantí VII, associat.
921-931: Cristòfor Lecapè, associat (921-931), fill de Romà I.
924-945: Esteve Lecapè, associat (910 † 963), fill de Romà I.
924-945: Constantí Lecapè, associat (912 † 946), fill de Romà I.
945-959: Constantí VII (en solitari).
959-963: Romà II Porfirogènit (Ρωμανός Β' ο Πορφυρογέννητος) (939-963), fill de Constantí VII.
963-969: Nicèfor II Focas (Νικηφόρος Β' Φωκάς ή Νικηφόρος Β' ο Φωκάς) (912-969), general de gran èxit, segon marit de Teòfano Anastaso, vídua de Romà II; regent de Basili II i Constantí VII, assassinat el 969 (originari de Capadòcia).
969-976: Joan I Tsimiscés (Ιωάννης Α' Κουρκούας ο Τσιμισκής) (925 - 976), general de gran èxit, regent de Basili II i Constantí III, cunyat de Romà II i amant de Teòfano Anastaso, muller de Romà II i Nicèfor II, tot i que no es casaren per prohibició del patriarca.
970-1025: Basili II, associat, fill de Romà II.
970-1025: Constantí III, associat, fill de Romà II.
976-1025: Basili II Bulgaròcton (Βασίλειος Β' ο Βουλγαροκτόνος) (958-1025), fill de Romà II i conqueridor de Bulgària.
976-1025: Constantí VIII, associat, germà de l'anterior.
