Dinastia sàlica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Dinastia sàlica va ser una nissaga de quatre reis germànics que regnaren durant l'alta edat mitjana (1024-1125), també comeguda com a Dinastia Francònia pels orígens de la família i el seu paper com a ducs de Francònia. Tots quatre reis foren coronats també emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Van obtenir el poder a la mort de l'últim rei de la Dinastia Saxona-Otoniana el 1024, i la posterior elecció com a rei d'Alemanya del primer monarca de la família: Conrad II. Tres anys després seria coronat emperador a Roma.
Els quatre reis sàlics de la dinastia (Conrad II, Enric III, Enric IV i Enric V) van governar l'imperi del 1027 al 1125, i van establir la seva monarquia com una de les potències més poderoses d'Europa. Van aconseguir desenvolupar un sistema administratiu permanent basat en una classe de funcionaris que responien directament a la corona.