Departament d'Artigas
From Wikipedia, the free encyclopedia
Artigas (en castellà i oficialment Departamento de Artigas) és un departament de l'Uruguai. La seva capital és la ciutat homònima. Ubicat al nord del territori, limita al nord i a l'est amb el Brasil, del qual està separat pel Riu Cuareim, al sud amb el departament de Salto i a l'oest amb la República Argentina, de la qual està separat pel Riu Uruguai. És l'únic dels 19 departaments que limita amb dos països. La seva superfície és d'11.928 km² (una mica més gran, en comparació, que la regió de Múrcia), el que el converteix en el cinquè departament més extens del país.[1]
Artigas (es)  | |||||
| |||||
| Tipus | departament d'Uruguai | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
 | |||||
| |||||
| Estat | Uruguai | ||||
| Capital | Artigas | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 73.378 (2011) (6,15 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 11.928 km² | ||||
| Altitud | 100 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Creació | 1r octubre 1884 | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| ISO 3166-2 | UY-AR | ||||
En el seu vèrtex nord-oest es troba Bella Unión, ciutat que rep aquest nom, ja que es troba a la frontera amb el Brasil i l'Argentina.
Orografia
A la seva terra aflora gairebé exclusivament el basalt, part del gran mantell volcànic que cobreix 800.000 km² a la conca dels rius Paranà i l'Uruguai. La Cuchilla de Belén (les Cuchillas a l'Uruguai són cadenes de turons) recorre el departament d'est a oest, dividint les pluges i portant les seves aigües cap al riu Cuareim, al nord, i cap al riu Arapey Chico, al sud. El terreny és en aquesta zona ondulat, per trams molt pedregosos.
Hidrografia
El paisatge dona lloc a petites trencades que allotgen cursos d'aigües netes. Cap al riu Cuareim flueixen llargs rierols, com el Cuaró, el Tres Cruces, el Yacutujá i el Catalán.
Toponímia
Característica sortint del departament d'Artigas és la seva toponímia d'origen guaraní. Rius, rierols, puigs, flora i fauna conserven les veus dels antics pobladors de la terra. Arapey: riu dels camalotes; Butiá: palmera; Cuareim: potser de guará: tribu; Cuaró: cova ocupada; Cuñapirú: dona flaca; Cururú: gripau roncador; Itacumbú: pedra que esclata; Itapebí: pedra prima; Mandiyú: cotó; Ñandubay: arbre fruiter; Ñacurutú: mussol; Ñapindá: arbre espinós; Ñaquiñá: cigala; Yacaré: cocodril de poc mida; Yacuí: de yacú, gall dindi muntès; Yaguary: jaguar; Yucuyá: escurçó; Yuquerí: planta; Uruguai: riu dels cargols.[2] Així mateix, l'arroyo Catalán, que dona origen a la Costa del Catalán, a Artigas, i altres petits poblats com Adrall, donen fe del predomini de pobladors catalans a la zona.
Flora i fauna
Artigas té una vegetació molt variada, principalment pel que fa a arbres d'eucaliptus, ceibo, roure, opúnties, guaiabes i llorers. Són molt dispersos les bellaombres i els romers. Al voltant de les vies fluvials hi ha el bosc galeria (ibirapitá, timbó, garrofer), molt semblant al d'estil missioner.[1]
El riu Cuareim presenta abundant forest natural en les seves riberes, tenint al seu marge brasiler una amplada aproximada de 2.000 m, de muntanya espessa, a la rodalia de la desembocadura del rierol Catalán Grande.
La fauna es compon de rhea americana[3] (criats i exportats a l'estranger), guineus grises, mosteles i mulites. A la rodalia de la muntanya habiten aus de muntanya, ters, capibaras, ratpenats, porcs espins, sargantanes, llebres, caimans, creuers, yaras, escurçons de cascavell, etc.
A la rodalia de la Piedra Pintada es troba una reserva natural, anomenada Reserva de Fauna Autòctona; aquesta es troba oberta al públic, en la qual es pot visitar els animals autòctons i alguns en perill d'extinció.
| Fauna d'Artigas | |||||||
 |
-top-front.JPG) |
 |
 |
 |
 | ||
| Capibara - Hydrochoerus Hydrochaeris | Yacaré Overo - Caiman Latirostris | Guineu de muntanya - Cerdocyon Thous Entrerrianus | Tatu Crioll - Dasypus Novemcinctus | Llúdriga - Myocastor Coypus | Llúdria cuallarga - Lontra Longicaudis | ||
 |
 |
 |
 |
 |
a.jpg) | ||
| Mostela - Didelphis Paraguayensis | Mao Pelada - Procyon Cancrivorus | Coatí - Nasua Nasua | Llangardaix | Bothrops alternatus | Cascavell - Crotalus durissus terrificus | ||
 |
 |
.jpg) |
 |
 |
 | ||
| Rhea americana | Perdiu - Nothura maculosa | Ter - Vanellus chilensis | Llebre - Lepus europaeus | Gripau Cururu - Bufo marinus | Hoplias malabaricus | ||
Els recursos naturals determinen tres activitats, en la major part s'explota la ramaderia extensiva, amb bovins i ovins, i productes de granja. A les prades brunes, negres i sorrenques properes a Salto predomina l'activitat agrícola, en especial arròs, blat, blat de moro i cítrics. Al sud de la capital d'Artigas, predominen els gresos de Tacuarembó i el basalt. Aquesta zona dona lloc a l'explotació agrícola de baix rendiment econòmic. També existeix una explotació minera sense gran desenvolupament de pedres semiprecioses - principalment àgates i ametistes - a la conca dels rierols Seco, Tres Cruces i Cuaró i en els pendents de les cuchillas Yacaré, Cururú, Belén i Catalán. L'activitat industrial es caracteritza per: talla de pedres semiprecioses, adoberies, ingeni sucrer, indústria fustaire, congelació de fruites i verdures. I entre els seus atractius turístics es compta amb el parc sobre el riu Cuareim i la Barra en Bella Unión.
La població total del departament se situa en 78.019 persones (2,4% del total del país i 4,1% de l'interior). Mostra una estructura més jove respecte a la de l'interior, especialment en el tram de 0 a 14 anys (i més nítid entre 6 i 14 anys).
La distribució per àrea geogràfica és majoritàriament urbana (90,8%), guarisme menor al del total del país però major al total de l'interior, pel que en el medi rural viuen 7.177 persones (restant 9,2%).
Al departament hi ha 3.328 persones (4,3% del total), que viuen en assentaments irregulars, tots ells localitzats a l'àrea urbana. D'aquesta població 1.700 són homes i 1.328 són dones, tot segons dades del cens de 2004.[4][5]
Principals centres urbans
(Pobles o ciutats amb una població de 1.000 o més persones - dades del cens de l'any 2004.[5])
| Ciutat/Poble | Població |
|---|---|
| Artigas | 41.687 |
| Baltasar Brum | 2.472 |
| Bella Unión | 13.187 |
| Las Piedras | 2.164 |
| Pintadito | 1.487 |
| Tomás Gomensoro | 2.818 |
Altres nuclis urbans
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
