Demostració ontològica de Gödel
From Wikipedia, the free encyclopedia
La demostració ontològica de Gödel és una formalització del principi d'Anselm de Canterbury: el seu argument ontològic per l'existència de Déu pel matemàtic Kurt Gödel.
L'argument ontològic de Sant Anselm, en la seva forma més succinta, és: "Déu, per definició, és allò sobre el qual no es pot imaginar res més gran. Déu existeix a l'enteniment. Si Déu existís a l'enteniment, el podríem imaginar a Ell més gran si existís a la realitat. Així, cal que Déu existeixi (Déu existeix)." Gottfried Leibniz va donar una versió més elaborada; aquesta és la versió que Gödel va estudiar i va intentar clarificar amb el seu argument ontològic.
Encara que Gödel era profundament religiós, mai va publicar la seva prova, ja que temia que no s'interpretaria bé i que es pensaria que l'existència de Déu estava demostrada més enllà de qualsevol dubte. En canvi, només ho va considerar com una investigació lògica i una formulació clara de l'argument de Leibniz amb totes les suposicions expressades. Va ensenyar els arguments repetidament als amics al voltant de 1970 (segons consta al diari d'Oskar Morgenstern) i es van publicar després de la seva mort. A continuació es mostra un resum de la demostració matemàtica.