Una epístola decretal (en llatí episola decretalis o litteræ decretales) és una carta mitjançant la qual el Papa, en resposta a una petició, dicta una regla en matèria disciplinària o canònica. La decretal pot tractar d'un afer general o particular, i es diferencia del decret pontifici en que el Papa ho dicta pel seu propi poder.
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Recopilades pels canonges conjuntament amb els decrets conciliars, participen de l'elaboració del dret canònic de l'Edat Mitjana. Entre les compilacions més cèlebres, es poden esmentar les de Burcard de Worms i d'Iu de Chartres, així com el Decret de Gracià.
Són col·leccions d'epístoles o decisions pontifícies.
Comunament, es coneixen amb aquest nom cinc col·leccions que formen part del dret canònic i que són les següents:
- la de Gregori IX encomanada fer a sant Ramon de Penyafort, i enllestida en 1234, anomenada també Liber extra.
- la de Bonifaci VIII anomenada també sisena de decretals.
- la de Climent V o setena de decretals.
- les dos d'extravagants que comprén vint constitucions de Joan XXII i moltes decretals des d'Urbà IV fins Sixte IV.
Es coneixen com a falses decretals o pseudodecretals la col·lecció d'epístoles i decisions apòcrifes dels papes donades a llum com a autèntiques per Isidor Mercator amb el fi d'eixamplar l'autoritat pontifícia a costa de la dels diocesans i metropolitans. Es publicaren per primera volta en Alemanya a començaments del segle ix i, tot i que posteriorment es provà la seua falsedat, continuaren tenint força i servint de suport a diverses prerrogatives de la seu romana.
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
