![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/50/Swimming_hole.jpg/640px-Swimming_hole.jpg&w=640&q=50)
Death in Venice (Britten)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Mort a Venècia (en anglès: Death in Venice) és una òpera en dos actes de Benjamin Britten i la darrera que va compondre. El llibret en anglès va ser obra de Myfanwy Piper, basat en la novel·la La mort a Venècia, de Thomas Mann. Va ser estrenada a Snape Maltings, prop d'Aldeburgh (Anglaterra) el 16 de juny de 1973.
![]() Thomas Eakins (1844-1916), The swimming hole, 1885. | |
Títol original | Death in Venice |
---|---|
Forma musical | òpera ![]() |
Compositor | Benjamin Britten |
Llibretista | Myfanwy Piper |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | anglès |
Basat en | novel·la homònima de Thomas Mann. (Thomas Mann ![]() |
Creació | 1971 - 1973 |
Data de publicació | segle XX ![]() |
Parts | dos |
Lloc de la narració | Múnic, Venècia i Lido de Venècia ![]() |
Personatges | A guide (en) ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Estrena | |
Estrena | 16 de juny de 1973 |
Escenari | Snape Maltings, |
Intèrpret | Steuart Bedford ![]() |
Estrena als Països Catalans | |
Estrena al Liceu | 13 de maig de 2008 (estrena a Espanya)
|
L'austera partitura compta amb obsessives atmosferes sonores de la 'Venècia ambigua'. El noi Tadzio és retratat com un atleta apol·loni, amb un acompanyament de percussió amb sonoritats semblants a les del gamelan. La música de l'òpera és precisa, directa i corprenedora.
Durant molts anys, Britten havia considerat la novel·la com a base d'una òpera. Va començar a treballar-hi al setembre de 1970, fent els primers contactes amb Piper i amb Golo Mann, fill de l'escriptor. Arran dels acords entre la Warner Brothers i els hereus de Thomas Mann per a la producció de la pel·lícula Mort a Venècia, de Luchino Visconti, l'any 1971, se li va aconsellar a Britten que no la veiera.[1] Segons Colin Graham, director de la primera producció de l'òpera, alguns col·legues del compositor que havien vist la pel·lícula, hi van trobar la relació entre Tadzio i Aschenbach "massa sentimental i lasciva"; això va contribuir al fet que Tadzio i la seua família i amics foren retratats com ballarins muts.[2]
Durant l'ona de neopuritanisme nel marc de la llei Secció 28, 2A, iniciada per Margaret Thatcher el 1989, l'execució de l'obra va ser prohibida a festivals escolars, per causa del seu contingut homosexual.[3]