De l'orador
From Wikipedia, the free encyclopedia
De l'orador (en llatí: De oratore) és un llibre publicat per l'escriptor i polític romà Ciceró el 55 aC.[1][2] Hi explica, de manera teòrica, la formació d'un orador. L'any en què se situa el diàleg és el 91 aC. El motiu pel qual escriu el diàleg és la seva sortida de la vida política i l'exili que li proporciona temps per dedicar-se a les seves aficions, també anomenat otium.
Dades ràpides (la), Tipus ...
(la) De oratore | |
---|---|
Manuscrit De oratore de Marc Tulli Ciceró. Actualment, es troba al Museu Britànic | |
Tipus | obra literària |
Fitxa | |
Autor | Ciceró |
Llengua | llatí clàssic |
Dades i xifres | |
Tema | retòrica i política |
Gènere | assaig i diàleg |
Tanca
Ciceró comença desenvolupant el diàleg dirigint-se al seu germà Quint. A partir d'aquí presenta l'escena a casa de Luci Licini Cras a Túscul, on hi han reunits una sèrie de personatges. Aquests personatges seran els encarregats de dialogar i discutir com ha de ser un bon orador.