Daniel Vázquez Díaz
artista espanyol / From Wikipedia, the free encyclopedia
Daniel Vázquez Díaz (Aldea de Río Tinto —actual Nerva—, 15 de gener de 1882-Madrid, 17 de març de 1969),[1] va ser un pintor espanyol. Considerat un artista entre el realisme i el cubisme —també denominat per uns altres com neocubisme— va ser un retratista i paisatgista excel·lent. Dins de la seva obra destaca la decoració mitjançant frescos d'unes sales del Monestir de la Rábida, Palos de la Frontera com una al·legoria de caràcter molt personal del descobriment d'Amèrica.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 15 gener 1882 Nerva (Província de Huelva) |
Mort | 17 març 1969 (87 anys) Madrid |
Sepultura | cementiri de Mingorrubio |
Activitat | |
Camp de treball | Pintura |
Ocupació | pintor |
Membre de | |
Gènere | Retrat |
Moviment | Cubisme i Neocubism (en) |
Alumnes | Martín Gálvez i Luis Caruncho |
Família | |
Cònjuge | Eva Aggerholm (1911–1959) |
Premis |
Considerat una figura clau en la pintura espanyola de mitjan segle xx, va ser una referència per als pintors renovadors o avantguardistes de l'època[2] i per molts investigadors actuals.[3] Encara que existeix una àmplia bibliografia sobre ell, han sorgit discrepàncies sobre molts aspectes de la seva vida, degut especialment a errors i equívocs del propi artista en les seves declaracions sobre si mateix davant dels mitjans.
La seva obra es troba repartida arreu del món i després de la seva defunció ha estat objecte de retrospectives en importants pinacoteques. El Centre d'Art Modern i Contemporani 'Daniel Vázquez Díaz' de la seva localitat natal acull algunes de les seves obres més representatives[4] igual que passa amb el Museu provincial de Huelva, que des de 1973 disposa d'un número important de les seves obres que ha anat creixent en els últims anys.[5] Així mateix trobem obres seves al Museu Abelló a Mollet del Vallès.