Gabriele d'Annunzio (italià: Gabriele D’Annunzio) (Pescara, 12 de març de 1863 - Gardone Riviera, 1 de març de 1938) fou un novel·lista, poeta i dramaturg italià.
Dades ràpides Nom original, Biografia ...
Gabriele d'Annunzio
Orde Militar de Savoia (1922) |
Nom original | (it) Gabriele D’Annunzio |
---|
|
Naixement | 12 març 1863 Pescara (Regne d'Itàlia)
|
---|
Mort | 1r març 1938 (74 anys) Gardone Riviera (Itàlia)
|
---|
Causa de mort | hemorràgia cerebral |
---|
Sepultura | Vittoriale degli italiani |
---|
|
Diputat del Regne d'Itàlia |
---|
5 abril 1897 – 17 maig 1900 |
|
|
Nacionalitat | Itàlia |
---|
Religió | Ateisme |
---|
Formació | Universitat de Roma La Sapienza Internat nacional Francesco Cicognini |
---|
|
Lloc de treball | Rijeka |
---|
Ocupació | dramaturg, escriptor, assagista, guionista, aviador, periodista, militar, poeta, polític, llibretista |
---|
Activitat | 1915 - 1938 |
---|
Partit | Dreta Històrica Extrema Esquerra Històrica Italian Nationalist Association (en) |
---|
Membre de | |
---|
|
Branca militar | Regio Esercito |
---|
Rang militar | tinent coronel soldat ras |
---|
Conflicte | Primera Guerra Mundial |
---|
|
|
10 febrer 1918 | burla de Bakar |
1912 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1912 |
|
|
Obres destacables |
Localització dels arxius | |
---|
|
Títol | Prince of Montenevoso (en) |
---|
Cònjuge | Maria Hardouin |
---|
Parella | Margherita Besozzi di Castelbarco (1919–) Eleonora Duse (1898–1901) Alessandra Carlotti di Rudinì Maria Gravina Cruyllas |
---|
Fills | Mario D'Annunzio () Gabriele d'AnnunzioMaria Hardouin Gabriellino D'Annunzio () Gabriele d'AnnunzioMaria Hardouin Ugo Veniero D'Annunzio () Gabriele d'AnnunzioMaria Hardouin Renata D'Annunzio () Gabriele d'AnnunzioMaria Gravina Cruyllas Gabriele Cruillas () Gabriele d'AnnunzioMaria Gravina Cruyllas |
---|
|
|
Signatura |
|
|
|
|
Descrit per la font | Petit Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron Bolxaia sovétskaia entsiklopédia, 1926-1947 |
---|
|
Tanca
En política des del 1897, milità en partits d'extrema dreta i després en el socialisme. Posteriorment adoptà la ideologia feixista (era amic de Mussolini).[1] El 1921 va ser escollit membre estranger de l'Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique.[2]
Durant quinze mesos tingué sota el seu poder l'enclavament de Fiume, en protesta per la pèrdua de la sobirania d'Itàlia i declarant l'Estat Lliure de Fiume, després de quedar controlat pels aliats a la fi de la Primera Guerra Mundial.
La seva casa Vittoriale degli italiani («monument a la victòria dels italians») al municipi de Gardone Riviera alberga un conjunt de museus, dirigit des de 2008 per l'historiador i publicista Giordano Bruno Guerri.[3][4]
- Il Piacere, 1889
- Giovanni Episcopo, 1891
- L'innocente, 1892
- Il trionfo della morte, 1894
- Le vergini delle rocce, 1895
- Il fuoco, 1900
- Forse che sì forse che no, 1910.
- Sogno d'un mattino di primavera, 1897.
- Sogno d'un tramonto d'autunno, 1897.
- La gloria, 1899.
- La città morta, 1899.
- La Gioconda, 1899.
- Francesca da Rimini, 1902. Obra a la qual hi posà música el compositor sicilià Antonio Scontrino (1850-1922)[5]
- L'Etiopia in fiamme, 1904.
- La figlia di Jorio, 1904.
- La fiaccola sotto il moggio, 1905.
- Più che l'amore, 1906.
- La nave, 1908.
- Fedra, 1909.
- Le Chèvrefeuille, 1910.
- Il ferro, 1910.
- Le martyre de Saint Sébastien, 1911.
- Parisina, 1912.
- La Pisanelle, 1913.
- Il Fuoco, Obra a la qual hi posà música el compositor florentí Enrico Toselli (1833-1926)[6]
van Nuffel, Robert. «Gabriele D'Annunzio» (en francès). Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique. [Consulta: 4 abril 2022].