![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3a/Ivoire_Barberini_-_Mus%25C3%25A9e_du_Louvre_Objets_d%2527art_OA_9063_%253B_MND_211.jpg/640px-Ivoire_Barberini_-_Mus%25C3%25A9e_du_Louvre_Objets_d%2527art_OA_9063_%253B_MND_211.jpg&w=640&q=50)
Díptic Barberini
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Díptic Barberini era un antic díptic imperial de vori bizantí del qual es conserva solament una fulla. Data de l'Antiguitat tardana i actualment es conserva al Louvre. Està tallat en l'estil clàssic conegut com a teodosià tardà, i hi representa l'emperador com un vencedor. L'han datat de la primera meitat del segle vi i s'atribueix a un taller imperial de Constantinoble; l'emperador sol identificar-se amb Justinià, o amb Anastasi I Dicor o Zenó. És un important document perquè està relacionat amb la reina Brunequilda d'Austràsia. A la banda de darrere hi ha una llista de reis francs, tots parents de Brunequilda, que mostra la important posició de les reines dins de les famílies reials franques. Degué ser-ne ella qui va ordenar que s'hi inscrigués la llista i la va oferir a l'Església com una imatge d'ofrena.(1)
![]() ![]() | |
Tipus | obra escultòrica ![]() |
---|---|
Creador | (anònim) ![]() |
Creació | 525 ↔ 550 |
Mètode de fabricació | relleu ![]() |
Període | antiguitat tardana ![]() |
Material | vori ![]() |
Mida | 34,2 (![]() ![]() |
Propietat de | Estat francès ![]() |
Col·lecció | Department of Decorative Arts of the Louvre (en) ![]() ![]() |
Catalogació | |
Número d'inventari | OA 9063 ![]() |
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8e/Diptych_Barberini_Louvre_OA9063_whole.jpg/640px-Diptych_Barberini_Louvre_OA9063_whole.jpg)
Tot i que no és un díptic consular, comparteix molts trets dels seus esquemes ornamentals. L'emperador està acompanyat al plafó principal per un bàrbar conquistat vestit amb pantalons, una figura al·legòrica: segurament representa el territori conquistat o reconquerit, que té subjecte el peu en expressió d'agraïment o submissió, i un àngel o victòria, que corona l'emperador amb la tradicional palma de la victòria (que a hores d'ara s'ha perdut). Tot i que el "bàrbar" està en part amagat per l'enorme llança de l'emperador, aquesta no pareix pas travessar-lo, i sembla més sorprés que violent. Al damunt, Crist, amb un pentinat de rissos a la moda, està flanquejat per dos àngels més, a l'estil de figures de victòria paganes; regna per damunt, mentre l'emperador el representa a baix a la terra. Al plafó inferior, uns "bàrbars" europeus (a l'esquerra, amb pantalons) i Àfrica (a la dreta, amb vori) li duen un tribut, que inclou animals salvatges. La figura del plafó esquerrà, aparentment no un sant sinó un soldat, duu una estatueta de la Victòria; i el seu equivalent al costat dret s'ha perdut.(1)