filòsofa i assagista From Wikipedia, the free encyclopedia
Cèlia Amorós Puente (València, 18 de maig de 1944) és una filòsofa i assagista valenciana. Filòsofa i teòrica del feminisme, és una de les pensadores més destacades en l'actualitat. Referent clau de l'anomenat feminisme de la igualtat.[1][2]
(2013) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 18 maig 1944 (80 anys) València |
Formació | Universitat de València |
Activitat | |
Ocupació | filòsofa |
Ocupador | Universitat Complutense de Madrid |
Interessada en | Il·lustració feminisme androcentrisme multiculturalisme Islam |
Gènere | Assaig |
Premis |
Catedràtica i membre del Departament de Filosofia i Filosofia Moral i Política de la UNED, ha centrat una part important de la seua investigació en la construcció de les relacions entre Il·lustració i feminisme.
Entre les seves principals investigacions: els processos d'Il·lustració i les seves implicacions per al feminisme i les dones en l'Islam, i els Drets Humans i els drets de les dones en el marc del multiculturalisme.[3]
És la primera dona que ha obtingut el Premi Nacional d'Assaig (2006).[4] El seu llibre Cap a una crítica de la raó patriarcal constitueix un nou enfocament des de la perspectiva de gènere (estudis de gènere) de la filosofia, posa de manifest els biaixos de l'androcentrisme i en reivindica una revisió crítica per part de les dones.
Llicenciada en Filosofia per la Universitat de València, 1969. Va rebre el Premi Extraordinari de Llicenciatura (1970). El títol de la seva tesi: El concepte de raó dialèctica en Jean Paul Sartre. També a la Facultat de Filosofia de la Universitat de València va realitzar el seu doctorat. El títol de la seva tesi doctoral va ser: Ideologia i pensament mític: Entorn de Mitologies de Claude Lévi-Strauss.
És especialista en el pensament ètic-polític de Jean Paul Sartre i en la història de l'existencialisme. En aquest camp destaquen les seves obres Sören Kierkegaard o la subjectivitat del cavaller (1987) i Diàspora i Apocalipsi. Assajos sobre el nominalisme de Jean Paul Sartre (2001).
A 1970 milità a Germania Socialista un grup polític valencià fundat el 1970 per Josep Vicent Marquès com a "grup de treball polític per a la revolució socialista".
També milità en el Front d'Alliberament de la Dona de Madrid (FLM) fins a 1980. Aquest mateix any va rebre el Premi Maria Espinosa Assaig al millor article publicat sobre temes de feminisme per la seva obra Feminisme i partits polítics, a Zona oberta, Primavera 1980.[5]
El 1987 va crear el Seminari Permanent Feminisme i Il·lustració impartit a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Complutense de Madrid fins a 1994. I va ser la primera directora de l'Institut d'Investigacions Feministes, des 1.989 a 1993 any en què Amorós inicia una estada a la Universitat Harvard.
Directora del curs Història de la teoria feminista, de l'Institut d'Investigacions Feministes des de la seva creació el 1991 fins a l'any 2005 que va ser substituïda per la filòsofa Ana de Miguel. Els temes impartits en el curs en l'any 2003 per part d'Amorós: Feminisme i multiculturalisme, Feminisme i Il·lustració, El feminisme freudomarxista de Shulamith Firestone i L'ontologia del present de Donna Haraway.[6]
L'any 2006 es converteix en la primera dona guardonada amb el Premi Nacional d'assaig de les Lletres Espanyoles per l'obra La gran diferència i les seves petites conseqüències... per la lluita de les dones, coeditada per l'Editorial Càtedra, l'Institut de la Dona i la Universitat de València. Dotat amb 15.000 euros, el guardó distingeix un treball de reflexió o pensament d'autor o autora espanyols escrit en qualsevol de les llengües oficials de l'Estat i editat l'any anterior al veredicte.
Catedràtica i membre del Departament de Filosofia i Filosofia Moral i Política de la UNED en l'última dècada destaquen les seves investigacions i treballs sobre feminisme i multiculturalitat. Amorós considera que hi ha vetes d'il·lustració a les diferents cultures, especialment en la cultura islàmica i busca el punt de trobada en la construcció de la igualtat entre les dones de diferents procedències culturals.[7]
En març de 2011 rep la Medalla a la Promoció dels Valors d'Igualtat atorgada pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat (2011)[8]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.