Crisi dels míssils de Cuba
enfrontament d’octubre de 1962 entre la Unió Soviètica i els Estats Units / From Wikipedia, the free encyclopedia
La crisi dels míssils cubans, també coneguda com la crisi d'octubre del 1962, la crisi del Carib (rus: Карибский кризис, transliterat: Karibsky krizis, IPA: [kɐˈrʲipskʲɪj ˈkrʲizʲɪs]), o l'espant dels míssils, va ser un incident internacional que es va allargar 1 mes i 4 dies (16 d'octubre - 20 de novembre de 1962) entre els Estats Units i la Unió Soviètica que es va convertir en una crisi internacional quan els desplegaments nord-americans de míssils a Itàlia i Turquia es van igualar amb els desplegaments soviètics de míssils balístics similars a Cuba. Tot i el curt període, la crisi dels míssils cubans continua sent un moment decisiu en la preparació de la seguretat nacional i la guerra nuclear dels Estats Units. L'enfrontament es considera sovint el més proper durant la guerra freda per escalar en una guerra nuclear a gran escala.[3]
Guerra Freda | |||
---|---|---|---|
Fotografia de referència de la CIA d'un missíl d'abast mitjà a la Plaça Roja de Moscou | |||
Tipus | crisi política i conflicte | ||
Data | Del 16 al 28 d'octubre de 1962 (El bloqueig naval de Cuba acabà el 20 de novembre)[1] | ||
Període | Guerra d'Ifni | ||
Coordenades | 23° 07′ N, 82° 23′ O | ||
Lloc | Cuba | ||
Estat | Cuba | ||
Resultat | Acord entre les dues potències:
| ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
| |||
Baixes | |||
| |||
Mèdia | |||
En resposta a la presència de míssils balístics Júpiter americans a Itàlia i Turquia, i a la fallida invasió de Bahía Cochinos de 1961, el primer secretari soviètic Nikita Khrusxov va acceptar la petició de Cuba de col·locar míssils nuclears a l'illa per dissuadir una futura invasió. Es va arribar a un acord durant una reunió secreta entre Khrusxov i el primer ministre cubà, Fidel Castro, el juliol de 1962, i la construcció de diverses instal·lacions de llançament de míssils es va iniciar més tard aquell estiu.
Mentrestant, les eleccions als Estats Units de 1962 estaven en marxa i la Casa Blanca va negar els càrrecs durant mesos que ignorava els perillosos míssils soviètics a només 140 km de Florida. Els preparatius dels míssils es van confirmar quan un avió espia U-2 de la Força Aèria va aconseguir evidències fotogràfiques clares de les instal·lacions de míssils balístic R-12 (nom de l'OTAN SS-4) de rang mitjà i R-14 (nom de l'OTAN SS-5) de rang mitjà.
Quan es va informar d'això al president John F. Kennedy, va convocar una reunió dels nou membres del Consell de Seguretat Nacional i altres cinc assessors clau d'un grup que es va conèixer com a Comitè Executiu del Consell de Seguretat Nacional (EXCOMM). Durant aquesta reunió, al president Kennedy se li va aconsellar inicialment que fes un atac aeri a terra cubana per comprometre el subministrament de míssils soviètics, seguit d'una invasió a l'illa cubana. Després d'una minuciós consideració, el president Kennedy va escollir una acció menys agressiva per evitar una declaració de guerra. Després de consultar-los, Kennedy va ordenar una "quarantena" naval el 22 d'octubre per evitar que altres míssils arribessin a Cuba. En declarar una quarantena en lloc d'un bloqueig, els Estats Units van poder evitar un nou conflicte. Aquesta quarantena no va aconseguir un bloqueig tradicional i va evitar les implicacions d'un estat de guerra.[4] Els Estats Units van anunciar que no permetrien lliurar armes ofensives a Cuba i van exigir que es desmantellessin les armes que ja es trobaven a Cuba i es retornessin a la Unió Soviètica.
Després de diversos dies de tenses negociacions, es va arribar a un acord entre Kennedy i Khrusxov. Públicament, els soviètics desmantellarien les seves armes ofensives a Cuba i les retornarien a la Unió Soviètica, prèvia verificació de les Nacions Unides, a canvi d'una declaració pública dels Estats Units i d'un acord per no tornar a envair Cuba. En secret, els Estats Units van acordar que desmantellaria tots els Jupiter MRBMs, que havien estat desplegats a Turquia contra la Unió Soviètica. Hi ha hagut debats sobre si Itàlia també va ser inclosa en l'acord. Mentre els soviètics van desmantellar els seus míssils, alguns bombarders soviètics van romandre a Cuba i els Estats Units van mantenir la quarantena naval fins al 20 de novembre del mateix any.[4]
Quan tots els míssils ofensius i els bombarders lleugers Ilyushin Il-28 havien estat retirats de Cuba, el bloqueig es va formalitzar formalment el 20 de novembre de 1962. Les negociacions entre els Estats Units i la Unió Soviètica van assenyalar la necessitat d'un servei ràpid, clar i línia de comunicació directa entre les dues superpotències. Com a resultat, es va establir la línia directa Moscou-Washington. Una sèrie d'acords més tard van reduir les tensions soviètiques-nord-americanes durant diversos anys fins que ambdues parts van reprendre finalment l'ampliació dels seus arsenals nuclears.