Els creanarqueots (Crenarchaeota o Crenarchaea) són un filum dels arqueus. Inicialment es va creure que eren tots extremòfils (p. ex., termofílics i psicrofílics) però hi ha he estudis que els han identificat com als arqueus més abundants dels ambients marins.[1] Varen ser originalment separats de la resta d'arqueus basant-se en les seqüències d'ARNr; des de llavors, les característiques fisiològiques com la mancança d'histones han recolzat aquest fílum.Tot i així se n'ha trobat alguns que sí que en tenen.[2] Durant llarg temps tots els cultivables han estat termofílics o hipertermofílics, alguns dels quals capaços de créixer a 113 °C.[3] Aquests organismes són gramnegatius i morfològicament diversos, tenir forma de bastó, coc, filamentosa o més imprecisa.[4]
Crenarchaeota  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Fílum | Crenarchaeota Cavalier-Smith 2002 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Classe | |
| |
.svg){kind=icon}
Sulfolobus
Un dels membres més caracteritzat és el Sulfolobus solfataricus. Aquest organisme va ser originalment aïllat de dolls sulfurosos d'Itàlia i creix a 80 °C i un pH de 2-4.[5] Des d'aquesta caracterització inicial de Wolfram Zillig, un pioner en la recerca de termòfils i arqueus, ha caracteritzat espècies semblants del mateix gènere trobades arreu del món. A diferència de la gran majoria de termòfils cultivables, Sulfolobus creix aerobiòticament i quimiorganotròficament (aconseguint la seva energia de fonts orgàniques com els sucres). Aquests factors permeten un creixement més senzill que el dels organismes anaeròbics i han dut al Sulfolobus ha esdevenir un organisme model per a l'estudi d'hipertermòfils i d'un extens grup de virus que els parasiten.
Espècies marines
A inicis del 1992, es van publicar articles que aportaven seqüències de gens pertanyents als crenarqueots en ambients marins.[6],[7] Des de llavors, s'ha fet servir la densitat dels seus particulars lípids de membrana per mesurar la seva abundància en el mar. Basant-se en aquestes mesures semblaria que són molt abundants i un dels principals contribuïdors a la fixació del carboni. També s'han trobat seqüències de crenarqueots en el sòl i en ambients d'aigua dolça suggerint que és un fílum ubic en tota mena d'ambients.[8]
El 2005 es va publicar les proves del primer crenarqueot cultivable a baixes temperatures. El Nitrosopumilus maritimus és un organisme oxidador de l'amoni aïllat d'un aquari marí i fet créixer a 28 °C.[9]
Cladograma
Seguidament un cladograma dels crenarqueots, menyspreant totes les seqüències que encara no tenen classificació taxonòmica[10]
| Archaea |
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Referències
Enllaços externs
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
