Cròtals
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els cròtals són un instrument musical de percussió fet amb bronze que empren les ballarines en els balls tradicionals de Grècia, Turquia, Egipte i altres països i que són una mica semblants a les castanyoles[1] (aparegudes al segle xv) i encara més a les castanyoles marines. Són formats per dos objectes idèntics o semblants que es fan xocar entre si amb un gest similar a un pessic, o a quan hom vol fer sonar els dits. Han estat emprats des de l'antiguitat per fer acompanyaments rítmics. Els cròtals s'usen en la dansa del ventre i com a percussió menor en algunes orquestres orientals i occidentals. De vegades, s'usa el mot "cròtal" per a designar genèricament tota mena de castanyoles allargades (en forma de cullera o d'embut), com per exemple els craqueb (o també carcabat, en àrab, قراقب) del Marroc. No s'han de confondre amb els platerets o címbals, que es toquen fent picar el d'una mà contra el de l'altra.[2] Els cròtals, en canvi, es nuen als dits polze i mig per mitjà de tiretes, tradicionalment de cuir.
Aquest article tracta sobre l'instrument musical. Si cerqueu la serp verinosa, vegeu «cròtal». |
Tipus | percussion plaques (en) |
---|---|
Classificació Hornbostel-Sachs | 111.22 |
També existeixen els cròtals afinats, que s'utilitzen en música clàssica. Se solen col·locar sobre un soport metàl·lic, on les difenents notes segueixen la distribució cromàtica, com en un piano. Se solen tocar amb baquetes de metall, o bé fent servir altres tècniques, com fregar-los amb un arc.