Crònica anglosaxona
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Crònica anglosaxona és una col·lecció d'annals en anglès antic on es recull la història dels anglosaxons. El manuscrit original es va crear a finals del segle ix, probablement a Wessex, durant el regnat d'Alfred el Gran. De l'original es crearen diverses còpies que es distribuïren pels monestirs de tota Anglaterra, on amb el temps van ser actualitzats de manera independent.
Tipus | obra literària i crònica |
---|---|
Fitxa | |
Llengua | anglès antic |
Creació | dècada del 800 892 |
Dades i xifres | |
Gènere | assaig |
Avui en dia es conserven, totalment o parcialment, nou manuscrits si bé cap d'ells és la versió original. El més antic es va començar a escriure al final del regnat d'Alfred, mentre el més recent es va escriure a la catedral de Peterborough a partir del 1116.
La Crònica està escrita en forma d'annals. Els fets més antics corresponen al 60 aC i narren la conquesta romana de Britànnia, per seguir recollint fets històrics fins a arribar a l'any en el qual la crònica fou escrita, moment en què es comença a recollir fets contemporanis.
La Crònica no és històricament imparcial: hi han ocasions en què, comparada amb altres fonts medievals, queda palès que els autors van ometre fets o narraren una versió molt partidista de la història; també hi ha exemples de contradiccions entre les diverses versions de la crònica sobre els mateixos fets. Però malgrat tot, com a conjunt, la Crònica és la font històrica més important pel període comprès entre la fí del domini romà i les dècades posteriors a la Conquesta normanda d'Anglaterra.
Dels nou manuscrits supervivents, set es troben a la Biblioteca Britànica. Els altres es troben a la Biblioteca Bodleiana d'Oxford i el Corpus Christi College de Cambridge.