Crònica Majora
obra literària / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Chronica Majora és l'obra central de Mateu de Paris, membre de la comunitat benedictina anglesa de Sant Albà i historiador. L'obra comença amb la Creació i conté annals fins a la mort d'en Mateu de París, el 1259. La Chronica s'ha considerat un intent de presentar una història universal del món.[1]
Tipus | obra literària i manuscrit |
---|---|
Fitxa | |
Autor | Mateu de París |
Llengua | llatí |
Material | vitel·la |
Dades i xifres | |
Gènere | assaig |
A més de les habilitats literàries, en Mateu era un gran dibuixant. Els manuscrits supervivents es consideren els exemples més destacats del manuscrit gòtic anglès, i inclouen alguns dels mapes supervivents més antics de Gran Bretanya i Terra Santa.[2]
Escrita en llatí, la còpia il·lustrada autògrafa de la Chronica Majora perviu en tres volums. Es considera que originalment els monjos de l''Abadia de St. Albà només volien fer una còpia del Flores historiarum del Roger de Wendover, però que el Mateu de París va iniciar-ne la revisió. Per això des de la Creació fins al 1235, és una revisio del Flores historiarum, i posteriorment, el 1257, va decidir prosseguir la compilació.[3]
Els dos primers cobreixen des de la Creació fins al 1188 així com els anys 1189 al 1253 (MS 26 i MS 16), es troben a la Parker Library del Corpus Christi College, a Cambridge.[4]
La resta de la Chronica, des de 1254 fins a la mort de Mateu el 1259, es troba a la Biblioteca Britànica, enquadernada com Royal MS 14 C VII folis 157–218, seguint la Historia Anglorum (un resum de la Chronica, també de Mateu de Paris, que cobreix el període de 1070 a 1253).[4]
La Chronica és coneguda per l'ús sense precedents de material d'arxiu i documental. Aquestes fonts sumen més de 200 articles, i inclouen cartes que es remunten al segle viii,[5] els drets de l'abadia de Sant Albà,[5] un dossier relacionat amb la canonització de Sant Edmund de Canterbury i fins i tot una llista documentada de joies precioses i artefactes en possessió de l'abadia de St. Albà.[6] Aquesta llista té una addenda en un volum separat, el Liber Additamentorum, que alhora és un armorial.
Si bé la Chronica Majora no ofereix una visió objectiva dels esdeveniments i personatges, permet copsar la idea d'un anglès instruit del segle XIII respecte als esdeveniments que afectaven el seu país així com altres regnes Europeus.[7] Per això la Chronica és un dels documents supervivents més importants de la història de l'Europa llatina.[2] Malgrat centrar-se en Anglaterra, el treball de Mateu s'estén altres regions com Noruega, Hongria i Sicília, així com els estats croats.[2] Encara és una font respecte a les invasions mongoles, el seu informe del conflicte entre Frederic II i els successius papes, així com els comentaris sobre l'esclat de la Segona Guerra dels Barons de 1258–1267.[2]