Cosròides
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els Cosròides (en georgià: ხოსრო[ვ]იანი, Khosro[v]iani) foren els membres d'una dinastia de reis i a continuació de prínceps-primats (i.e. erismtavari) d'Ibèria i que van regnar a l'inici del segle iv fins al segle ix en la regió coneguda a continuació sota el nom de Kartli.
Dades | |
---|---|
Tipus | dinastia ![]() |
Història | |
Fundador | Mirian III d'Ibèria ![]() |
Governança corporativa | |
Part de | Mihran ![]() |
D'origen iranià, els cosròides podrien ser un llinatge sortit de la casa de Mihran (d'on van sortir també els mihrànides). La dinastia es convertí al cristianisme cap al 337 i va intentar mantenir un cert grau d'independència entre l'Imperi Romà d'Orient i els sassànides. Després de l'abolició de la monarquia a Ibèria pels sassànides cap al 580, la dinastia es va mantenir en dos llinatges nobiliaris rivals, de vegades en competició, la branca major, dita pròpiament els « cosròides » i la menor anomenada els «Guaràmides », fins al començament del segle ix, quan la successió del tron d'Ibèria va passar al llinatge georgià dels Bagràtides.