La cosmografia és la ciència que correlaciona les característiques generals del cosmos o univers, descrivint el cel i la Terra (però sense envair la geografia o l'astronomia). L'obra del segle xiv Aja'ib al-makhluqat wa-al-ghara'ib mawjudat, del metge persa Zakariya al-Qazwini és considerada com l'obra més primerenca de la cosmografia.
La cosmografia tradicional hindú, budista i jainista va esquematitzar un univers centrat en el mont Meru envoltat de rius, continents i oceans. Aquesta cosmografia va postular un univers que es crea i es destrueix repetidament en cicles de temps llarguíssims.
El 1551, Martín Cortés de Albacar, de Bujaraloz (Saragossa), va publicar Breve compendio de la esfera y del arte de navegar. Traduïda a l'anglès i reimpresa diverses vegades, l'obra va ser de gran influència a Gran Bretanya durant molts anys. Va proposar cartes esfèriques i esmenta la desviació magnètica i l'existència dels pols magnètics.
El terme cosmografia apareix en l'obra de Claudi Ptolemeu (segle II dC). En el segle xvi, s'utilitza a l'estat espanyol per a designar l'escola creada per la Casa de Contractació de Sevilla, per englobar totes les matèries relacionades amb la navegació transatlàntica, en la qual era imprescindible la preparació matemàtica i coneixements d'astronomia. Prèviament, l'acumulació de saber cosmogràfic al sud-oest d'Europa havia estat molt important des dels segles finals de l'edat mitjana, fonamentalment en els regnes cristians peninsulars que, a més de disposar de selectes colònies de comerciants italians (especialment genovesos) i venecians experimentaren la navegació atlàntica fins als ports flamencs, estenent-se per tot el Mediterrani conjuntament amb Catalunya (portolans mallorquins),[1] que van transferir els seus coneixements als cosmògrafs portuguesos, en ser cridat el mestre Jacomé de Mallorca per Enric el Navegant per fundar l'escola de Sagres,[2] i finalment als cosmògrafs de Sevilla després del descobriment d'Amèrica.
Cronologia
La que segueix és una llista d'autors i obres que guarden relació amb la cosmografia i l'art de navegar:
- Aethicus Istricus (segle V?)[3]
- Anònim de Ravenna (segle vii)
- Andres de Li
- Fra Mauro (14xx–1507)
- Martin Behaim (1459–1507)
- Ruy Falero (14xx–15xx)
- Pierre d'Ailly (14xx–15xx) Imago mundi
- Jaume Ferrer de Blanes (14xx–15xx)
- Piri Reis (14xx–15xx)
- Jose Vizinho (14xx–15xx)
- Francesco Barozzi (14xx–15xx)[4]
- Pedro de Medina (14xx–15xx)
- Martín Cortés de Albacar (14xx–15xx)
- Juan Pérez de Moya (14xx–15xx), Tratado de cosas de astronomia y Cosmografia[5]
- Rodrigo Zamorano (14xx–15xx)
- Alonso de Chaves (1492–1586)
- Jerónimo de Chaves (1492–1586)
- Jeroni Girava (14xx–15xx)
- Josep Tarragona[6]
- Oronce Finé (14xx–15xx)
- Martin Waldseemüller (circa 1470–1521)
- Sebastian Münster (1488–1552)
- Sebastian Cabot (14xx–15xx)
- Alonso de Santacruz (14xx–15xx)
- Peter Apian (1495–1552)
- Joan Jayme
- Jan ze Stobnicy[7]
- Gemma Frisius
- Gerhard Mercator (1512–1594)
- Diego García de Palacio
- Antoni Llull
- Ignazio Danti (1536–1586)
- Pedro Nunes (14xx–15xx)
- Francisco Falero (14xx–15xx)
- Jan Rotz (14xx–15xx)
- Andrés García de Céspedes
- Jua Pérez de Moya (1573)
- José Sesse y Piñol (1619)
- Lorenzo Ferrer Maldonado (1626)
- Vincenzo Maria Coronelli (1660–1718)
Referències
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
